Activitat 13

Definicions del Tema 2

- Raó teòrica: s'orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap a la contemplació de la realitat.

- Ultimitat: característica bàsica de la metafísica, és a dir, el seu intent cap a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.

- Coneixement: és refereix a la veritat trobada.

- Creença: quan algú està convençut que el que pensa és veritat, però no pot adduir una justificació que pugui ser acceptada per a tots.

- Interès emancipador: és per alliberar als éssers humans de la repressió i la dominació.

- Dogmatisme: veritat acceptada sense crítica.

- Relativisme: reconèixer quelcom com a cert o fals depèn de la cultura, època o grup social.

- Realisme: la realitat existeix independentment del subjecte i aquest la pot conèixer tal com és.

- Idealisme: la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.

- Noema: objecte de la consciència.

- Prejudici: judicis previs que hem adquirit per educació, cultura ... que condicionen la nostra visió del món.

- Ignorància: estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

- Autoritat: criteri de la veritat en el qual una afirmació s'accepta com a certa perquè prové d'algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.

- Evidència sensible: criteri de la veritat en el qual acceptem un enunciat com a cert quan procedeix de les dades del sentit.

- Veritat com a correspondència: un enunciat és vertader quan concorda amb la realitat.

- Criteri contextual: no hi ha una veritat aïllada sinó que els coneixements estan interconnectats.

- Consens: destaca la necessitat de diàleg per descobrir la veritat de les preposicions.

- Realitat contingent: quelcom que està alctualment, però pot deixar de ser o no haver estat.

- Realitat psíquica: per designar la realitat dels nostres pensaments, imaginacions... (Món 2 de Popper).

- Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades amb l'ajuda d'un suport tècnic que ens dóna la il·lusió de realitat física.

- Món 3 de Popper: productes culturals que sorgeixen de la interacció entre els mons 1 i 2.

Activitat 11

Pàg 43 Doc 8


- Idees principals: L'autor diu que la paraula "veritat" s'utilitza equivocadament. També diu que allò que concorda amb la realitat és cert, per tant, segons l'autor, una cosa que és certa és real.
Finalment acaba dient que una cosa que és certa i veritat significa que concorda.

- Títol del text: La doble veritat

- Anàlisi del text: L'autor, Martin Heidegger, esmenta que diuen que la paraula "veritat" l'atribueixen amb allò que fa cert el que és cert, però vertaderament aquesta paraula significa que el que és cert és real. A més diu que allò que és cert o fals molts cops l'identifiquem amb el que és autèntic o inautèntic.
Finalment acaba dient que el cert és allò que concorda, com ho esmenta, també quan diu "Ser cert i veritat significa concordar", és a dir que allò que és veritat si ho comparem amb la realitat podem obserbar existeix, concorda amb aquesta.

- Comparació: Aquest text es basa en la fenomenologia, que és una petita barreja entre l'idealisme i el realisme, que tracta de conèixer el que són les coses en la presentació pura i simple a la consciència. Podem dir que l'autor defensa aquest mètode, ja que en la frase "quelcom és cert quan coincideix amb allò que anuncia".


- Biografia:Martin Heidegger va néixer a Alemanya el 26 de setembre del 1889 i morí també a Alemanya el 26 de maig del 1976, fou un filòsof alemany. Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia. Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període (1923-28) a Marburg. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia. Va influir molt especialment en l'obra de la filòsofa Hannah Arendt. L'estil didàctic i escriptural de Heidegger en "Ésser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'Ésser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara bé,l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic, és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer.

Activitat 10

Realisme o idealisme?

Jo em decanto més per l'idealisme, ja que diu que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix, és a dir, que si no hi ha subjecte no té sentit parlar de realitat. A més aquest mètode afirma que no podem conèixer la realitat tal com és, només puc conéixer el que és la cosa per a mí i no el que és la cosa en sí. És a dir, jo puc veure una cosa i puc dubtar que existeixi, però no puc dubtar que tinc consciència i coneixement. Per tant l'idealisme defensa que no podem veure les coses com son, sinó com se'ns mostren.

Per tant prefereixo l'dealisme, ja que el realisme, és el contrari. Els realistes defensen que podem conèixer la realitat tal com és.

Activitat 9

Definicions del Tema 1:

1. Saber comú: Coneixement basat en les experiències quotidianes, que es pregunta el què?
   
2. Tècnica: consisteix en saber com fer certes coses. Planteja reptes a ls ciència.
   
3. Saber artístic: està més relacionat amb la narració i tracta d'expressar la bellesa.
   
4. Saber científic: es basa en l'observació i en l'experiència. Es pregunta el què? i el per què?
   
5. Experiment: conjunt d'activitats planificades amb l'ajuda de fórmules matemàtiques amb les quals es pretén descobrir com es comporten les coses.
   
6. Ciències formals: no es refereix a l'experiència sinó a la forma dels raonaments. Es regeixen per la seva pròpia coherència interna.
   
7. Deducció: procés del raonament que permet derivar d'una o diverses proposicions donades (premisses), una altra, que és la seva conseqüència lògica i necessària (conclusió).
   
8. Axioma: principis fonamentals indemostrables dins del sistema deductiu.
   
9. Inducció incompleta: es recolza en una sèrie de comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos possibles.
   
10. Hipòtesi: suposició provisional que encara no ha estat verificada.
    
11. Teoria científica: conjunt de lleis científiques que pertanyen a un mateix objecte d'estudi.
    
12. Falsació: hipòtesi que ha estat refutada, que és falsa.
    
13. Comprensió: captar el sentit de les accions, per fer-ho cal situar-se dins d'uns fets.
    
14. Mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes (déus).
    
15. Mètode empiricoracional: mètode defensat per Aristòtil que conta amb dues fonts de coneixement, els setits i la raó.
    
16. Racionalisme: afirma la primacia de la raó sobre l'existència i defensa l'existència d'idees innates.
    
17. Empirisme: dóna més importància a l'experiència que a la raó, per tant, defensa que el nostre coneixement deriva dels sentits.
    
18. Revolució copernicana del coneixement: considera que el coneixement s'analitza a partir del subjecte i no pas de l'objecte.
    
19. Joc del llenguatge: maneres diferents d'utilitzar el llenguatge.
    
20. Hermenèutica no normatica: no posa normes a la comprensió.
    
21. Pretencions de validesa de la parla: elements que fan possible la comprensió i els actes comunicatius, que són: la veracitat, la veritat la correcció moral i l'intel·ligibilitat.
    
22. Teodicea: part de la filosofia teòrica que parla de l'existència de Déu.

Activitat 8

Comentari de text

1. Idees principals

Aquest text diu que la filosofia intenta aclarir els pensaments i el sentit dels enunciats, per això diu que és una activitat i el més important és el contingut, ja que sinó continuaran sent confusos per a nosaltres.

2. Títol del text

La filosofia com l'aclariment dels pensaments.

3. Anàlisi del text

Aquest fragment està escrit per Wittgenstein i explica que la funció de la filosofia és aclarir aquells conceptes i pensaments que ens semblen confusos.
L'autor afirma que la filosofia és una activitat perquè serveix per aclarir els nostres pensaments més que no pas aclarir el món.

A més la filosofia té com a finalitat aclarir i explicar diferents conceptes plantejats per nosaltres o altres i que nosaltres no coneixem com diu a la frase "La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos."

4. Quin mètode defensa l'autor? Compara'l amb atres mètodes.

Wittgenstein defensa el mètode analiticolingüístic que és basa en l'aclariment del llenguatge. En aquest text l'autor defensa la segona orientació del mètode que defensa, l'anàlisi formal. Aquest considera la lògica com el llenguatge perfecte perquè tot i que les proposicions de la lògica no diuen res del món ens mostren el que tenen en comú el llenguatge i el món.

Ho podríem comparar amb l'hermenèutic que també pretén aconseguir l'aclariment.
El mètode trascendental vol establir quines són les condicions que fan possible el coneixement, en canvi l'analiticolingüístic vol aclarir el llenguatge dels enunciats filosòfics.

Activitat 7

Biografia de Wittgenstein

Ludwing Josef Johann Wittgenstein neix el 26 d'abril de 1889 a Viena. Va ser el vuitè i últim fill d'una de les famílies més riques de Viena.
L'educació musical va ser molt important per a ell, fins i tot va utilitzar exemples musicals en els seus escrits filosòfics.

Va morir a Cambridge el 29 d'abril de 1951, ja que es va negar a rebre un tractament mèdic per a curar el càncer. En aquell moment estava escribint un manuscrit conegut com Sobre La Certeza.

Wittgenstein va ser un filòsof i lingüista. Durant la seva vida només va escriure un llibre, el Tractatus logico-philosophicus. Més tard escriu Tractatus, que va ser criticat per ell mateix a Los cuadernos azul y marrón i en les seves Investigaciones filosóficas.

Activitat 6

És el jo la primera realitat?



Jo penso que el jo si que és la primera realitat, ja que jo se que existeixo perquè penso, i quan penso se que sóc real i existeixo, i se que existeixo perquè jo se que hi ha una realitat, i aquesta realitat és el "jo". A més no existeix un únic "jo", cada persona és un "jo" i no hi ha cap igual.


Algun cops ens hem plantejat diverses qüestions com: Per què existeixo? Què faig en aquest món? Totes aquestes preguntes les podem arribar a saber a través de les nostres experiències, captades pels sentits, i de la raó.

Activitat 5

Diferències entre el mètode de les ciències socials i les ciències naturals.

El mètode de les ciències natural conté moments d'inducció i deducció, en canvi el de les ciències socials és la realitat social, el subjecte forma part de l'estudi.
Al mètode de les ciències naturals podem trobarla demostració inductiva, formada per dos tipus: la completa, parteix del coneixement individual de tots i cadascun dels casos que tenen lloc en un àmbit, i la incompleta, són les comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos possibles. També apareix el mètode hipoteticodeductiu que és basa en una hipòtesi i a la vegada té una part deductiva. A més les ciències socials tenen la finalitat de explicar i compendre els conceptes dels quals es parlen.

Activitat 4

Aquest és l'esquema dels mètodes dels saber científic.

Activitat 3

1. Escriu una definició de "saber" utilitzant les teves pròpies paraules.
   Explicar allò que se sap als altres.
   
   
2. Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?
   L'experiència i la raó es troben barrejades. Allò que captem per experiència és ordenat a través de la raó.
   
   
3. Quin tipus d'experiència, d'entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre? Descriu-la.
   El saber artístic que s'identifica amb una captació de la bellesa.
   
   
4. Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic? Justifica la resposta.
   Hi ha una interacció, ja que la tècnica planteja reptes a la ciència, la impulsa a nous descobriments i la ciència seria inviable sense l'ajuda de la tècnica.
   
   

Activitat 2

Què és la filosofia?



Si preguntessim a diferents persones aquesta pregunta obtindriem diverses respostes i en realitat cap de les respostes seria del tot certa, ja que jo penso que no podem definir aquesta paraula amb exactitut.

Des del meu punt de vista penso que la filosofia és una forma de pensar, de veure les coses. Quan parlem de filosofia podem esmentar molts temes: la llibertat, la moral, la raó, l'existència...

Quan ens fem una pregunta sobre alguna cosa ja estem filosofant, però amb el temps tens més dubtes i et fas més preguntes, ja que cada cop vols saber més coses.Des del meu parer penso que aquesta és la millor manera de conèixer la filosofia.

Activitat 1

Avaluació inicial

1. Defineix que entens per filosofia.

És planteja les respostes a totes les preguntes sobre l'existència, parla de la reflexió de la vida...

2. Quins són els temes que tracta?

Llibertat, respecte, justícia, dignitat, moral, religions, existència, vida, mort, política, cultura...

3. Qui era Sócrates? Què en saps?

Era un filòsof grec que va ser mestre de Plató.

4. Quan va sorgir el pensament occidental?

Al segle VI a.C.

5. Per què existim?

Perquè estem dintre de la cadena de la vida.

6. Per què existeix la política?

Per organitzar la societat, ja que sinó no hi hauria lleis i cadascú faria el que volgués.

7. Creus que t'has de comportar seguint uns valors? Per què?

Si, perquè sinó seria immoral.

8. Creus que ets una bona ciutadana? Raona la resposta.

Si, perquè respecto als altres i a l'entorn.

9. Esmenta cinc filòsofs.

Aristòtil, Kant, Apel, Plató, Habermas.

10. Per què necessitem cultura?

Per saber més coses, per ser civilitzats.

11. Som lliures?

La llibertat absoluta no existeix. Però jo penso que si que som lliures ja que podem escollir si volem estudiar, treballar... encara que tenim obligacions que hem de complir.

12. Què és la bellesa?

És la percepció de les coses agradables als sentits.