Activitat 9

Definicions del Tema 1:

1. Saber comú: Coneixement basat en les experiències quotidianes, que es pregunta el què?
   
2. Tècnica: consisteix en saber com fer certes coses. Planteja reptes a ls ciència.
   
3. Saber artístic: està més relacionat amb la narració i tracta d'expressar la bellesa.
   
4. Saber científic: es basa en l'observació i en l'experiència. Es pregunta el què? i el per què?
   
5. Experiment: conjunt d'activitats planificades amb l'ajuda de fórmules matemàtiques amb les quals es pretén descobrir com es comporten les coses.
   
6. Ciències formals: no es refereix a l'experiència sinó a la forma dels raonaments. Es regeixen per la seva pròpia coherència interna.
   
7. Deducció: procés del raonament que permet derivar d'una o diverses proposicions donades (premisses), una altra, que és la seva conseqüència lògica i necessària (conclusió).
   
8. Axioma: principis fonamentals indemostrables dins del sistema deductiu.
   
9. Inducció incompleta: es recolza en una sèrie de comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos possibles.
   
10. Hipòtesi: suposició provisional que encara no ha estat verificada.
    
11. Teoria científica: conjunt de lleis científiques que pertanyen a un mateix objecte d'estudi.
    
12. Falsació: hipòtesi que ha estat refutada, que és falsa.
    
13. Comprensió: captar el sentit de les accions, per fer-ho cal situar-se dins d'uns fets.
    
14. Mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes (déus).
    
15. Mètode empiricoracional: mètode defensat per Aristòtil que conta amb dues fonts de coneixement, els setits i la raó.
    
16. Racionalisme: afirma la primacia de la raó sobre l'existència i defensa l'existència d'idees innates.
    
17. Empirisme: dóna més importància a l'experiència que a la raó, per tant, defensa que el nostre coneixement deriva dels sentits.
    
18. Revolució copernicana del coneixement: considera que el coneixement s'analitza a partir del subjecte i no pas de l'objecte.
    
19. Joc del llenguatge: maneres diferents d'utilitzar el llenguatge.
    
20. Hermenèutica no normatica: no posa normes a la comprensió.
    
21. Pretencions de validesa de la parla: elements que fan possible la comprensió i els actes comunicatius, que són: la veracitat, la veritat la correcció moral i l'intel·ligibilitat.
    
22. Teodicea: part de la filosofia teòrica que parla de l'existència de Déu.

Activitat 8

Comentari de text

1. Idees principals

Aquest text diu que la filosofia intenta aclarir els pensaments i el sentit dels enunciats, per això diu que és una activitat i el més important és el contingut, ja que sinó continuaran sent confusos per a nosaltres.

2. Títol del text

La filosofia com l'aclariment dels pensaments.

3. Anàlisi del text

Aquest fragment està escrit per Wittgenstein i explica que la funció de la filosofia és aclarir aquells conceptes i pensaments que ens semblen confusos.
L'autor afirma que la filosofia és una activitat perquè serveix per aclarir els nostres pensaments més que no pas aclarir el món.

A més la filosofia té com a finalitat aclarir i explicar diferents conceptes plantejats per nosaltres o altres i que nosaltres no coneixem com diu a la frase "La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos."

4. Quin mètode defensa l'autor? Compara'l amb atres mètodes.

Wittgenstein defensa el mètode analiticolingüístic que és basa en l'aclariment del llenguatge. En aquest text l'autor defensa la segona orientació del mètode que defensa, l'anàlisi formal. Aquest considera la lògica com el llenguatge perfecte perquè tot i que les proposicions de la lògica no diuen res del món ens mostren el que tenen en comú el llenguatge i el món.

Ho podríem comparar amb l'hermenèutic que també pretén aconseguir l'aclariment.
El mètode trascendental vol establir quines són les condicions que fan possible el coneixement, en canvi l'analiticolingüístic vol aclarir el llenguatge dels enunciats filosòfics.

Activitat 7

Biografia de Wittgenstein

Ludwing Josef Johann Wittgenstein neix el 26 d'abril de 1889 a Viena. Va ser el vuitè i últim fill d'una de les famílies més riques de Viena.
L'educació musical va ser molt important per a ell, fins i tot va utilitzar exemples musicals en els seus escrits filosòfics.

Va morir a Cambridge el 29 d'abril de 1951, ja que es va negar a rebre un tractament mèdic per a curar el càncer. En aquell moment estava escribint un manuscrit conegut com Sobre La Certeza.

Wittgenstein va ser un filòsof i lingüista. Durant la seva vida només va escriure un llibre, el Tractatus logico-philosophicus. Més tard escriu Tractatus, que va ser criticat per ell mateix a Los cuadernos azul y marrón i en les seves Investigaciones filosóficas.

Activitat 6

És el jo la primera realitat?



Jo penso que el jo si que és la primera realitat, ja que jo se que existeixo perquè penso, i quan penso se que sóc real i existeixo, i se que existeixo perquè jo se que hi ha una realitat, i aquesta realitat és el "jo". A més no existeix un únic "jo", cada persona és un "jo" i no hi ha cap igual.


Algun cops ens hem plantejat diverses qüestions com: Per què existeixo? Què faig en aquest món? Totes aquestes preguntes les podem arribar a saber a través de les nostres experiències, captades pels sentits, i de la raó.

Activitat 5

Diferències entre el mètode de les ciències socials i les ciències naturals.

El mètode de les ciències natural conté moments d'inducció i deducció, en canvi el de les ciències socials és la realitat social, el subjecte forma part de l'estudi.
Al mètode de les ciències naturals podem trobarla demostració inductiva, formada per dos tipus: la completa, parteix del coneixement individual de tots i cadascun dels casos que tenen lloc en un àmbit, i la incompleta, són les comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos possibles. També apareix el mètode hipoteticodeductiu que és basa en una hipòtesi i a la vegada té una part deductiva. A més les ciències socials tenen la finalitat de explicar i compendre els conceptes dels quals es parlen.

Activitat 4

Aquest és l'esquema dels mètodes dels saber científic.