Pàg 43 Doc 8
- Idees principals: L'autor diu que la paraula "veritat" s'utilitza equivocadament. També diu que allò que concorda amb la realitat és cert, per tant, segons l'autor, una cosa que és certa és real.
Finalment acaba dient que una cosa que és certa i veritat significa que concorda.
- Títol del text: La doble veritat
- Anàlisi del text: L'autor, Martin Heidegger, esmenta que diuen que la paraula "veritat" l'atribueixen amb allò que fa cert el que és cert, però vertaderament aquesta paraula significa que el que és cert és real. A més diu que allò que és cert o fals molts cops l'identifiquem amb el que és autèntic o inautèntic.
Finalment acaba dient que el cert és allò que concorda, com ho esmenta, també quan diu "Ser cert i veritat significa concordar", és a dir que allò que és veritat si ho comparem amb la realitat podem obserbar existeix, concorda amb aquesta.
- Comparació: Aquest text es basa en la fenomenologia, que és una petita barreja entre l'idealisme i el realisme, que tracta de conèixer el que són les coses en la presentació pura i simple a la consciència. Podem dir que l'autor defensa aquest mètode, ja que en la frase "quelcom és cert quan coincideix amb allò que anuncia".
- Biografia:Martin Heidegger va néixer a Alemanya el 26 de setembre del 1889 i morí també a Alemanya el 26 de maig del 1976, fou un filòsof alemany. Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia. Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període (1923-28) a Marburg. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia. Va influir molt especialment en l'obra de la filòsofa Hannah Arendt. L'estil didàctic i escriptural de Heidegger en "Ésser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'Ésser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara bé,l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic, és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer.
