- Raó teòrica: s'orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap a la contemplació de la realitat.
- Ultimitat: característica bàsica de la metafísica, és a dir, el seu intent cap a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.
- Coneixement: és refereix a la veritat trobada.
- Creença: quan algú està convençut que el que pensa és veritat, però no pot adduir una justificació que pugui ser acceptada per a tots.
- Interès emancipador: és per alliberar als éssers humans de la repressió i la dominació.
- Dogmatisme: veritat acceptada sense crítica.
- Relativisme: reconèixer quelcom com a cert o fals depèn de la cultura, època o grup social.
- Realisme: la realitat existeix independentment del subjecte i aquest la pot conèixer tal com és.
- Idealisme: la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
- Noema:

- Prejudici: judicis previs que hem adquirit per educació, cultura ... que condicionen la nostra visió del món.
- Ignorància: estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
- Autoritat: criteri de la veritat en el qual una afirmació s'accepta com a certa perquè prové d'algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
- Evidència sensible: criteri de la veritat en el qual acceptem un enunciat com a cert quan procedeix de les dades del sentit.
- Veritat com a correspondència: un enunciat és vertader quan concorda amb la realitat.
- Criteri contextual: no hi ha una veritat aïllada sinó que els coneixements estan interconnectats.
- Consens: destaca la necessitat de diàleg per descobrir la veritat de les preposicions.
- Realitat contingent: quelcom que està alctualment, però pot deixar de ser o no haver estat.
- Realitat psíquica: per designar la realitat dels nostres pensaments, imaginacions... (Món 2 de Popper).
- Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades amb l'ajuda d'un suport tècnic que ens dóna la il·lusió de realitat física.
- Món 3 de Popper: productes culturals que sorgeixen de la interacció entre els mons 1 i 2.