Activitat 3: Comentari de text Parmènides 7

- Idees principals: En aquest text Parmènides parla sobre l'ésser i el no-ésser afirmant que l'ésser és.

- Títol del text: El que és i el que no és.

- Comentari: L'autor comença afirmant que l'ésser és, que existeix, que no pot no ser. També diu que és immòbil, que no pot morir i que és únic. Seguidament es pregunta que si això no fos cert quin seria el seu origen i com s'hauria originat. També diu que cap cosa no pot originar-se ni destruir-se. Per tant la conclusió a la qual arriba Parmènides és que l'ésser és i el no ésser no és.

- Comparació: Parmènides defensa que l'ésser és únic, no canvia i és etern. Aquesta teoria la podem comparar amb la d'Heràclit que defensa que tot està en un canvi continu.

Activitat 2: Comentari de text d'Heràclit i Parmènides

Text d'Heràclit nº12

- Parla del foc com a arkhé (principi de totes les coses) i també diu que aquest focsimbolitza canvi, s'encén segons el lógos i s'apaga segons el lógos, que és allò comú a totes les coses (raó).

Text de Parmènides nº5

- L'autor defensa la seva filosofia de l'ésser i el no-ésser i diu que és el mateix pensar que ésser. Parmènides parla sobre la via de la veritat i la de la opinió i defensa la de la veritat, que parla de la raó(ens mostra el tot i no canvia) i nega tota validesa dels sentits. Diu que les persones es deixen portat per la opinió i no per la veritat. Finalment pensa que no es pot passar de l'ésser al no-ésser i que per als que es deixen portar pels sentits i per la raó consideren que l'ésser i el no-ésser és el mateix.

Comparació

- Aquests dos autors defensen idees totalment contràries. Heràclit deia que tot està en un estat de perpetuu flux i l'arkhé és el foc, ja que s'identifica amb la destrucció i amb la creació. En canvi Parmènides defensa que hi ha un únic ésser que no canvia, que és etern, present continu i immòbil.

Activitat 1: Comentari de text (pàg. 11)

- Idees principals: En aquest fragment l'autor comença parlant del terme ápeiron, ja que diu que d'on naixem trobem també la destrucció del món.

- Títol: L'ápeiron posa els límits.

- Comentari: L'autor ens explica que tot comença i tot acaba, tots naixem per, finalment, morir. Anaximandre es refereix a l'ápeiron, ja que abans de néixer i després de morir tot és il·limitat, per tant a partir de l'ápeiron apareixen els límits. I acaba el fragment esmentant les penes i injustícies que hi ha al món.

- Comparació: Podem comparar a Anaximandre amb Tales de Milet. La única cosa que tenen en comú es que tots dos són monistes, però Tales de Milet defensa que l'aigua és el principi de tot, en canvi, Anaximandre defensa l'ápeiron i introdueix aspectes de la moral.

COMENÇA 2n BATXILLERAT