Activitat 8: Text 8 de Plató

- Idees principals: En aquest diàleg entre Parmènides i Sòcrates parla sobre que si es pot fer una diferenciació de les coses en sí i de les idees, és a dir, si podem separar el món sensible del món intel·ligible.

- Títol: Separació de les coses i les idees.

- Comentari: Aquest diàleg pertany a l'etapa de vellesa i sotmet la seva teoria a l'autocrítica. Sòcrates representa al Plató de l'època de maduresa i Parmènides al Plató vell.
Parmènides li pregunta que si quan parlem es pot separar la cosa en sí de les idees i contesta que sí. També li pregunta que si en la bellesa, la justícia, la bondat i en altres coses similars si les idees són sempre iguals i Sòcrates torna a respondre que sí. Però finalment Plató admeteix que a vegades s'ha trobat amb alguna dificultat alhora de dir el que ha afirmat anteriorment: que d'un objecte podem separar la cosa en si i les idees.

Activitat 7: El mite de la caverna

Plató emprén una conversa amb Glaucó per del coneixement de l'ésser humà. Mitjançant aquest diàleg, Plató ens explica l'existència de dos mons: el món de la idees (món intel·ligible) i s'arriba gràcies a la separació de les coses sensibles de les que són reals i el món de les coses (món sensible) del qual es pot arribar a conèixer per mitjà de les sentits.
El mite parla sobre uns homes estan encadenats en una caverna des de que van nèixer i només poden estar-se quiets, únicament mirant cap endavant. Darrere d'aquests, observem llum d´un foc. De sobte, uns homes transporten objectes. Hi ha uns homes que romanen en silenci lligats i creuen que l'autèntica realitat és la que veuen a l'interior de la caverna (ombres, imatges). Un dels homes és alliberat i surt de la caverna. Al'exterior veu les ombres reflectides a l'aigua, la llum del Sol... i finalment s'acostumaria a mirar els objectes mateixos i a la fi descobriria la realitat i el què les coses són. El pressoner alliberat ha de tornar a entrar a la caverna i ho explica tot als seus companys i aquests es pensen que està boig, i si s'atreveix a alliberar-los de la caverna el matarien, per tant els pressoners actuen com a ignorants perquè desconeixen el que hi ha a l'exterior.


En aquest mite, Plató introdueix una sèrie de símbols que s'aproximen a la realitat.Relaciona els presoners amb els éssers humans i amb les seves capacitats cognocitives,les ombres estan relacionades les aparences que ens aporten els sentits, les coses naturals que els presoners no veuen perquè es troben dins la caverna estan relacionades amb el món de les idees, la idea del bé està representada pel Sol, el presoner que s’allibera i accedeix al món real, representa el filòsof que es l'únic que aconsegueix arribar a les idees abans de morir.

Activitat 6: Text 5 de Plató

- Idees principals: És un text de Plató, on parla Plató però el protagonista és Sòcrates. En el diàleg Plató fa preguntes a Cebes sobre si es necessari que les coses canviïn, i aquest respon que les coses sempre es mantenen igual.

- Títol: El canvi de les coses.

- Comentari: Aquest text és un diàleg dogmàtic que pertany a l'etapa de maduresa de Plató. En aquest Plató li pregunta a Cebes que si la realitat en sí mateixa es presenta sempre igual o si canvia. També parla de la bellesa, i li pregunta que si aquesta o cadascuna de les realitats canvien o sempre tenen la mateixa forma. Posa un exemple: quan parlem de bellesa, per a uns aquest concepte és d'una manera concreta per a altres és diferent. Finalment Cebes respon i diu que es necessari que la realitat es presenti sempre igual.

- Comparació: Plató explica la teoria de les idees que diu que hi ha una veritat universal, tal com defensava també Sòcrates. Aquesta teoria la podem comparar amb la dels sofistes, ja que creien que no existia una realitat en sí mateixa.

Activitat 5: Text 1 de Plató

- Idees principals: Aquest text de Plató parla de les calúmnies. Aquells que es pensen que són savis, no ho són. En canvi, Sòcrates si que ho és però pretén arribar a la saviesa.

- Títol del text: L'aparent savi.

- Comentari del text: Aquest text utilitza el mètode socràtic, que consisteix en un diàleg dividit en ironia i maieutica, però en aquest text parla més de la ironia.
Sòcrates vol trobar l'origen de la calúmnia. Sòcrates no es considerava ni molt ni poc savi, però en canvi el déu deia que era el més savi de tots. Per tant, Sòcrates volia investigar el que li va dir el déu i va anar a un home pensant qu amb ell trobaria la veritat. L'home semblava savi, però no ho era i s'ho va dir. Sòcrates li va dir que ell era més savim per tant va ser odiat per ell i la gent que estava present. També va parlar amb un altre home que semblava ser més savi, va fer el mateix procés que amb l'anterior i va passar el mateix; que no era savi encara que els altres ho pensesin. Finalment es va fer un altre enemic a causa de dir la veritat.

Activitat 4: Diferències entre Anaxàgores, Empèdocles i atomistes.

L'única semblança que hi ha entre tots tres es que són pluralistes, és a dir, que defensen que hi ha més d'un proncipi.
Empèdocles en la seva teoria parla dels quatre elements (aire, foc, terra i aigua), Anaxàgores de les homeomeries i els atomistes (Leucip i Demòcrit) parlaven dels àtoms.

Empèdocles defensava que els quatre elements eren les arrels de tot. Els éssers vius apareixien quan els quatre elements s'unien i morien quan se separaven. Aquest també àrlava de l'amor i l'odi.

Anaxàgores pensava que hi havia d'haver una unitat originària en que hi és tot i que els éssers es componen d'unes llavors que va anomenar homeomeries. També parla del nôus (intel:lecte que dóna moviment al cosmos).

I per últim els atomistes deien que els àtoms s'assemblaven a l'ésser de Parmènides, ja que són eterns, immutables i no es perceben a través dels sentits, sinó de la ment.