Activitat 14: Comentari de text pàg. 98

- Idees principals: En aquest text Sant Agustí parla sobre la creació i el temps. Diu que Déu és l'únic que pot crear el temps i a més, diu que Déu és el temps, ja que és eterns i immutable.

- Títol del text: La creació per mitjà de l'eternitat.

- Anàlisi del text: Sant Agustí parla sobre la creació i el temps, del temps creat. L'autor comença dient que qualsevol pot plantejar-se que perquè Déu va deixar passar tants segles per tornar a crear una altra obra, a la qual cosa ell mateix contesta que està admirant coses falses, ja que com podia passar tants segles si Déu encara no els havia creat. Agustí segueix formulant preguntes com per exemple, com podia existir el temps que no fos creat per tu?, a això l'autor va contestar que el creador del tempra era Déu. Per això també es pregunta que feia Déu abans de crear la Terra i el cel, ja que aleshores no hi havia encara temps. Per tant, no té sentit plantejar-se que feia Déu abans de crear el temps, perquè no hi havia res, ja que va crear el món del no-res. Continua explicant que Déu és el temps tot i que ell no segueix el temps, perquè és eterm i durant tots els anys que passin no canviarà, és a dir, que és immutable. Però en canvi, els nostres anys si que passen i acabem morint, per tant nosaltres, la creació de Déu, no som eterns.

- Comparació: Podem comparar aquesta teoria amb la de Parmènides, ja que aquest deia que sempre és ara, que no hi ha passat ni futur. Per tant, es pot comparar amb el temps de Déu. Déu precedeix en el temps, ha viscut tots els temps. I també es pot comparar amb Parmènides, en el fet que deia que del no-res no surt res i que l'ésser és etern. Mentre que Sant Agustí deia que l'únic ésser que és etern és Déu i aquest va crear el món a partir del no-res.

Activitat 13: Argument ontològic de Sant Anselm

L'argument ontològic per a l'existència de Déu va ser proposada per primer cop pel filòsof medieval sant Anselm de Canterbury.
Anselm no proposà exactament un mètode ontològic, és a dir, preocupat per la natura de l'ésser, però la seva argumentació pren com a referència la distinció entre éssers necessaris -coses que no poden no existir- i éssers contingents -coses que poden no existir. L'argument ontològic per a l'existència de Déu en totes les seves interpretacions i formes acaba en una afirmació similar a "Déu existeix ja que és un ésser necessari".

En el Proslogio, Anselm de Canterbury fa la presentació del que després Kant anomenaria l' argument ontològic per provar l'existència de Déu. L'argument, que és presentat en forma de pregària, intenta cercar una contradicció per arribar al resultat. Sant Anselm separa l'argument en dos capítols:

-"Que Déu existeix veritablement, encara que l'insensat hagi dit en el seu cor: Déu no existeix".
Resumit, l'argument parteix de la premissa que qualsevol home té en el seu pensament la idea d'un ésser respecte el qual no es pot imaginar res superior. Si aquest ésser existís en realitat, clarament seria superior a l'ésser només imaginat. Per tant, dedueix que existeix un ésser per sobre del qual no es pot imaginar res, ni en el pensament ni en la realitat.
-"Que no es pot pensar que Déu no existeix".
L'argument intenta justificar la necessitat de Déu per un recurs a l'infinit: com que per sobre de cada cosa, se'n pot imaginar una de més perfecte, necessàriament cal imaginar un ésser respecte del qual no se'n pugui concebre res major.

En l'argument també s'utilitza la figura de l' insensat, que afirma que Déu no existeix. Aquesta figura no s'ha d'interpretar com a la figura d'un ateu, que s'oposa a la idea de l'existència de Déu, sinó que Sant Anselm ho fa servir com a imatge de l'home que té l'enteniment suficient per entendre el raonament, però que no se'l creu.

Activitat 12: Carta a Meneceu

- Idees principals: L'autor ens parla dels desitjos, plaers i dolors.
Comença explicant que per a filosofar no importa si ets vell o jove, per tant ha d'haver una igualtat.

- Títol: El plaer com alliberació dels mals.

- Anàlisi del text: Aquest text d'Epicur remarca la igualtat a l'hora de filosofar, pensar i practicar la filosofia i creure en Déu com a ésser inmortal i bo, sense deixar-se guiar per altres coses o negar-lo , ja que no importa l'edat per filosofar.
En el fragment està centrat en el principi del plaer i el dolor i afirma que els dos principis fonamentals són el plaer i el dolor. Desprès,diu que no hem de concebre la mort com un mal, ja que quan ella arriba, nosaltres ja no hi som.
El primer és el principi i el fi de la vida feliç i l’objectiu de l’ésser humà és buscar aquesta felicitat a través del plaer, ja que el cos humà té dret a una cura i una defensa que l’alliberin de la pobresa, de la violència que li causen dolor. També Epicur afirma que per aconseguir un futur i millor plaer, a vegades, cal renunciar a plaers actuals i patir dolors, però aquest són menors en comparació al plaer con a fi.

- Comparació: Epicur pensava que podia arribar a la felicitat a través dels plaers, mentre que els estoïcs relacionen la felicitat amb la virtut, és a dir, és feliç aquell que és virtuós.