Activitat 17

Què podem fer per conviure amb altres cultures?

Des del meu parer, crec que el principal que s'ha de fer és respectar l'altre cultura, i així, intentar comprendre-la. Per intentar conviure amb una altra cultura diferent a la nostra, primer ens hem d'endinsar en ella, per veure les tradicions, costums... i així podrem conèixer-la millor.
Un cop això doncs s'ha de respectar la cultura aliena, ja que nosaltres també volem que respectin la nostra, i a més, és una altra cultura diferents, i cada cultura té les seves coses bones.

Molts cops critiquem o no acceptem una cultura, perquè no la coneixem del tot bé, però possiblement el que per a nosaltres no és acceptable per a la cultura aliena ho és. Per exemple nosaltres a la nostra cultura no acceptem que l'home es pugui casar amb més d'una dona, en canvia a altres cultures està acceptat, per això ho veuen bé. Però hi ha molts cops que hi ha coses que s'accepten i encara que pertanyin a la nostra cultura no estan bé.

Activitat 16

1) Comentari de text (pàg 129 DOC 5)


- Títol: La cultura és un eixamplament de la vida.

- Idees principals: Diu que la cultura l'aprenem a la societat, que és la manera de viure d'un poble i que un conjunt de persones l'han creada mitjançant diferents elements. A més diu que la cultura forma part de les nostres vides.

- Anàlisi del text: Aquest text d'Ashley Montagu diu que la cultura és una manera de viure dins d'una comunitat que l'han creada mitjançant les seves idees, idiomes, sentiments... que és la manera de situar-nos al món. L'home s'educa a través de la cultura i és un eixamplament de la vida, és a dir, que aquesta forma part de la nostra vida, no s'imposa a aquesta.
Per tant ens presenta la cultura com unab eina per relacionar-nos amb el món, i a més, ens permet controlar i destruir la natura, ja que no només és una cultura creadora.

- Comparació: La cultura és un conjunt d'artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a propi. Aquesta definició la podríem comparar amb la de subcultura i contracultura. A la subcultura les persones participen a la cultura però no la viuen de la mateixa manera. I la contracultura és un moviment de la rebel·lió contra la cultura majoritària que hi ha en un lloc determinat.


2) Samuel P. Huntington
Va néixer el 18 d'abril de 1927 a Ciutat de Nova York, a l'estat homònim dels Estats Units. Es graduà amb distinció a l'edat de 18 anys per la Universitat de Yale, serví a l'exèrcit estatunidenc, obtingué el grau de màster per la Universitat de Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on començà a impartir classes a l'edat de 23 anys. Fou membre del departament de Govern de Harvard des de 1950 fins el dia de la seva mort.
El seu primer llibre important, The Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations (1957), desencadenà una gran controvèrsia quan es publicà, però actualment està considerat com el llibre més influent de les relacions civil-militars d'Estats Units. Esdevingué famós amb Political Order in Changing Societies (1968), un treball que qüestionava el punt de vista dels teòrics moderns que sosté que el progrés econòmic i social produeix democràcies estables en països recentment descolonitzats. Com a conseller del Departament d'Estat dels EUA durant el mandat de Lyndon B. Johnson, i tal i com publicà en un article de l'any 1968 a la revista Foreign Affairs, era partidari dels bombardeigs sobre la població rural de Vietnam del Sud per tal de fer-la desplaçar cap a les ciutats, i així deixar aïllada la guerrilla del Viet Cong. Va ser coautor de l'informe The Crisis of Democracy: On the Governability of Democracies, publicat l'any 1976 per la Comissió Trilateral. Durant el 1977 i el 1978 amb l'administració de Jimmy Carter, fou el coordinador del Pla de Seguretat de la Casa Blanca per al Consell de Seguretat Nacional.
Morí el 24 de desembre de 2008 a la localitat de Martha's Vineyard, a l'estat de Massachusetts, quan tenia 81 anys. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.

Activitat 15

Pàg 130 Doc 6


- Idees principals: La ciutat és una manera de que les persones és relacionin, en aquesta hi ha una diversitat cultural, ja que hi ha gent de diverses cultures.

- Títol per al text: Civitas, encreuament d'idees.

- Anàlisi del text: Comença dient que la ciutat és nu instrument que fa que la gent es relacioni entre elles i amb les diferents cultures que poblen a la ciutat. Seguidamen diu "la ciutat és un encreuament d'idees i magatzem de mitjans", es refereix a que com hi conviuen persones de diferents cultures, grup social o ètnic, hi ha moltes formes de vida, de pensar, d'actuar... Per això mateix diu la frase "el seu lema és la varietat i l'intercanvi", perquè gràcies a les diferents cultures podem intercanviar idees, podem aprendre diferents costums i tradicions...

- L'autor d'aquest text és Luis Racionero. En aquest link està la seva pàgina web.

Activitat 14

Pàg 92 Doc 14

- Idees principals: L'autor arriva a la conclusió que a través d'un enunciat cert podem arribar a un enunciat fals universal, per tant no podem verificar els enunciats universals però si refutar-los.

- Títol del text: Falsedat dels enunciats universals.

- Anàlisi del text: L'autor, Karl Popper, diu "admetré un sistema entre els científics i empírics si és susceptible de ser contrastat per l'experiència", és a dir que a l'hora de comparar-lo amb la realitat ho poguem fermitjançant la nostra experiència. Continua explicant que acceptarà un sistema negatiu que a través d'aquest pugui refutar mitjançant l'experiència quelcom sistema científic empíric. Finalment acaba dient que és possible extreure la falsedat d'enunciats univerals dels enunciats certs.

- Comparació: Karl Popper critica el raonament inductiu i defensa la proposta falsacionista, que diu que a partir de la falsedat d'enunciats singulars es podem concloure deductivament la falsedat d'enunciats universals. Ho podem comparar amb altres concepcions de la ciència com l'inductivisme, que defensa que el coneixement és objectiu, cert i fiable i que el que no pot confirmar-se empíricament no és científic i està mancat de sentit.

- Biografia: Va néixer el 28 de juliol de 1902 a Viena, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongarès però que avui en dia és la capital d'Àustria, en una família de religió jueva convertida al protestantisme. Va començar la seva carrera com aprenent ebenista, però posteriorment va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, en la qual es va doctorar l'any 1928. L'any 1929 inicià la seva activitat docent en aquesta universitat com a professor de matemàtiques i física. Sovintejava el Cercle de Viena (neopositivista) sense arribar mai a entrar-hi. El seu pensament va ser influenciat per les seves lectures de Gottlob Frege, Alfred Tarski i Rudolf Carnap. L'ascens del nacionalsocialisme a Àustria va dur finalment a la dissolució del Cercle de Viena. L'any 1936 el seu fundador Moritz Schlick va ser assassinat per un estudiant, la qual cosa fou obertament celebrada per la premsa propera al nacionalsocialisme. El 1937, després de la presa del poder pels partidaris d'Adolf Hitler, Popper, davant l'amenaçadora situació política, es va exiliar a Nova Zelanda, després d'intentar en va emigrar als Estats Units d'Amèrica i Gran Bretanya. Enrere va deixar a tota la seva família, incloent-hi la seva mare malalta; en total 16 familiars de Popper van ser assassinats pels Nazis. El 1937 va acceptar una proposició de professor associat a Christchurch, on va restar durant tota la Segona Guerra Mundial. El 1945 va tornar a Europa per instal·lar-se a Londres on va exercir de professor de lògica i de metodologia de les ciències a partir d'una proposició de Friedrich August von Hayek, professor a la London School of Economics and Political Science (LSE). Aquell mateix any adquirí la nacionalitat britànica. El 1969 es va retirar de la vida acadèmica activa, passant a la categoria de professor emèrit, a pesar de la qual cosa va continuar publicant fins a la seva mort, esdevinguda el 17 de setembre de 1994 a l'East Croydon de la ciutat de Londres. Nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit l'any 1965, també fou membre de la Societat Mont Pelerin, comunitat d'estudis fundada per von Hayek per promocionar una agenda política liberal, i de la Royal Society de Londres. El 1989 fou guardonat amb el Premi Internacional de Catalunya, en la seva primera edició i concedit per la Generalitat de Catalunya.

Activitat 13

Definicions del Tema 2

- Raó teòrica: s'orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap a la contemplació de la realitat.

- Ultimitat: característica bàsica de la metafísica, és a dir, el seu intent cap a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.

- Coneixement: és refereix a la veritat trobada.

- Creença: quan algú està convençut que el que pensa és veritat, però no pot adduir una justificació que pugui ser acceptada per a tots.

- Interès emancipador: és per alliberar als éssers humans de la repressió i la dominació.

- Dogmatisme: veritat acceptada sense crítica.

- Relativisme: reconèixer quelcom com a cert o fals depèn de la cultura, època o grup social.

- Realisme: la realitat existeix independentment del subjecte i aquest la pot conèixer tal com és.

- Idealisme: la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.

- Noema: objecte de la consciència.

- Prejudici: judicis previs que hem adquirit per educació, cultura ... que condicionen la nostra visió del món.

- Ignorància: estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

- Autoritat: criteri de la veritat en el qual una afirmació s'accepta com a certa perquè prové d'algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.

- Evidència sensible: criteri de la veritat en el qual acceptem un enunciat com a cert quan procedeix de les dades del sentit.

- Veritat com a correspondència: un enunciat és vertader quan concorda amb la realitat.

- Criteri contextual: no hi ha una veritat aïllada sinó que els coneixements estan interconnectats.

- Consens: destaca la necessitat de diàleg per descobrir la veritat de les preposicions.

- Realitat contingent: quelcom que està alctualment, però pot deixar de ser o no haver estat.

- Realitat psíquica: per designar la realitat dels nostres pensaments, imaginacions... (Món 2 de Popper).

- Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades amb l'ajuda d'un suport tècnic que ens dóna la il·lusió de realitat física.

- Món 3 de Popper: productes culturals que sorgeixen de la interacció entre els mons 1 i 2.

Activitat 11

Pàg 43 Doc 8


- Idees principals: L'autor diu que la paraula "veritat" s'utilitza equivocadament. També diu que allò que concorda amb la realitat és cert, per tant, segons l'autor, una cosa que és certa és real.
Finalment acaba dient que una cosa que és certa i veritat significa que concorda.

- Títol del text: La doble veritat

- Anàlisi del text: L'autor, Martin Heidegger, esmenta que diuen que la paraula "veritat" l'atribueixen amb allò que fa cert el que és cert, però vertaderament aquesta paraula significa que el que és cert és real. A més diu que allò que és cert o fals molts cops l'identifiquem amb el que és autèntic o inautèntic.
Finalment acaba dient que el cert és allò que concorda, com ho esmenta, també quan diu "Ser cert i veritat significa concordar", és a dir que allò que és veritat si ho comparem amb la realitat podem obserbar existeix, concorda amb aquesta.

- Comparació: Aquest text es basa en la fenomenologia, que és una petita barreja entre l'idealisme i el realisme, que tracta de conèixer el que són les coses en la presentació pura i simple a la consciència. Podem dir que l'autor defensa aquest mètode, ja que en la frase "quelcom és cert quan coincideix amb allò que anuncia".


- Biografia:Martin Heidegger va néixer a Alemanya el 26 de setembre del 1889 i morí també a Alemanya el 26 de maig del 1976, fou un filòsof alemany. Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia. Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període (1923-28) a Marburg. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia. Va influir molt especialment en l'obra de la filòsofa Hannah Arendt. L'estil didàctic i escriptural de Heidegger en "Ésser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'Ésser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara bé,l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic, és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer.

Activitat 10

Realisme o idealisme?

Jo em decanto més per l'idealisme, ja que diu que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix, és a dir, que si no hi ha subjecte no té sentit parlar de realitat. A més aquest mètode afirma que no podem conèixer la realitat tal com és, només puc conéixer el que és la cosa per a mí i no el que és la cosa en sí. És a dir, jo puc veure una cosa i puc dubtar que existeixi, però no puc dubtar que tinc consciència i coneixement. Per tant l'idealisme defensa que no podem veure les coses com son, sinó com se'ns mostren.

Per tant prefereixo l'dealisme, ja que el realisme, és el contrari. Els realistes defensen que podem conèixer la realitat tal com és.