Activitat 17: Text 4 de Descartes

- Idees principals: En aquest text Descartes comença a dubtar de tot per poder trobar la veritat. Diu que no ens poden refiar dels sentits perquè enganyen, ni tampo d'aquelles persones que són expertes en alguna matèria, ja que poden equivocar-se. Finalment, arriba a la conclusió que l'única veritat sergura és "jo penso, doncs jo sóc".

- Títol: El jo com única font de coneixement.

- Anàlisi del text: René Descartes parla del dubte metòdic. Comença explicant que per cercar la veritat primer s'ha de dubtar de tot. Primer va començar a dubtar dels sentits, ja que ens enganyen i no ens mostren la realitat tal com és. Seguidament, va dubtar d'aquells que eren experts en una matèria, ja que a l'hora d'enraonar es podien equivocar, igual que ell mateix. Desprès, va dir que quan dormim somiem, i aquests pensaments són veritables, per tant va suposar que tot allò que havia entrat al seu esperit només havien sigut somnies. Però encara que es que havia esmentat anteriorment fos fals, hi havia una cosa vertadera, el jo, de la qual mai podia dubtar. Per tant, l'autor francès va admetre aquesta teoria com a principi de la seva filosofia.

- Comparació: L'autor és clarament racionalista. Aquesta idea la podem comparar amb la del empiristes, que afirmen que l'origen del coneixement està en els sentits. Un altre filòsof que no comparteix la mateixa opinió és Plató, que afirma que existeixen dues realitats, i només la segona es la vertadera.

Aquest és un video, en el qual s'expliquen els dos corrents comparats anteriorment: racionalisme i empirisme.

Activitat 16: Els cossos són tal i com els percebem?

No, perquè tot i que el coss sigui el mateix, cada persona el percep d'una manera diferent. Cadascú té un punt de vista diferent de cada cosa. Per exemple, jo puc pensar que una cosa és bella,en anvi un altre pot pensar el contrari. Per tant, quan posem cada punt de vista en comú, cadascú té el seu punt de vista d'aquell cos. Per això, no podem saber si els cossos són com els percebem nosaltres o els altres.

Un altre exemple les que si jo veig un boli des de dalt, person que serà molt llarg, en canvi si un altre ho veu des d'una perspectiva frontal, ho veurà més curt del que jo ho havia vist, és a dir, que cadascú té un punt de vista i una percepció diferent de les coses.

Activitat 15: Text 1 de Descartes

Les Regles del mètode

- Idees principals: Descartes ens explica que un estat està millor dirigit amb poques lleis i ben controlades, que amb moltes. Per tant, creia que tindria prou amb quatre regles per arribar a la veritat.

- Títol del text: Les lleis del camí.

- Anàlisi del text: Aquest frangment pertany al Discurs del mètode, i l'autor ens mostra les quatre regles del mètode, les que ells segueix. Diu que és millor que un estat tingui poques lleis i estiguin ben controlades, a que en tingui moltes. La primera llei diu que mai pots dir que una cosa és veritat sense saber-ho de manera exacta i sense que ningú pugui posar en dubte els seus judicis. En la segona diu que s'ha de dividir aquella dificultat en les parts que sigui possible per poder resoldre-la de la millor manera possible, per tant cal analitzar el problema. La tercera explica que cal ordenar els pensaments de manera creixent, és a dir, del coneixement més fàcil i simple, fins als més compostos mantenint un ordre. I la última diu que s'ha de fer una llista completa per tal de no oblidar-nos res.

- Comparació: Descartes és un autor racionalista, que el coneixement es basa en la raó, no en els sentits. Per tant podem comparar la seva teoria amb la dels empiristes, que afirmen que el coneixement el podem obtenir a través dels nostres sentits.

Activitat 14: Comentari de text pàg. 98

- Idees principals: En aquest text Sant Agustí parla sobre la creació i el temps. Diu que Déu és l'únic que pot crear el temps i a més, diu que Déu és el temps, ja que és eterns i immutable.

- Títol del text: La creació per mitjà de l'eternitat.

- Anàlisi del text: Sant Agustí parla sobre la creació i el temps, del temps creat. L'autor comença dient que qualsevol pot plantejar-se que perquè Déu va deixar passar tants segles per tornar a crear una altra obra, a la qual cosa ell mateix contesta que està admirant coses falses, ja que com podia passar tants segles si Déu encara no els havia creat. Agustí segueix formulant preguntes com per exemple, com podia existir el temps que no fos creat per tu?, a això l'autor va contestar que el creador del tempra era Déu. Per això també es pregunta que feia Déu abans de crear la Terra i el cel, ja que aleshores no hi havia encara temps. Per tant, no té sentit plantejar-se que feia Déu abans de crear el temps, perquè no hi havia res, ja que va crear el món del no-res. Continua explicant que Déu és el temps tot i que ell no segueix el temps, perquè és eterm i durant tots els anys que passin no canviarà, és a dir, que és immutable. Però en canvi, els nostres anys si que passen i acabem morint, per tant nosaltres, la creació de Déu, no som eterns.

- Comparació: Podem comparar aquesta teoria amb la de Parmènides, ja que aquest deia que sempre és ara, que no hi ha passat ni futur. Per tant, es pot comparar amb el temps de Déu. Déu precedeix en el temps, ha viscut tots els temps. I també es pot comparar amb Parmènides, en el fet que deia que del no-res no surt res i que l'ésser és etern. Mentre que Sant Agustí deia que l'únic ésser que és etern és Déu i aquest va crear el món a partir del no-res.

Activitat 13: Argument ontològic de Sant Anselm

L'argument ontològic per a l'existència de Déu va ser proposada per primer cop pel filòsof medieval sant Anselm de Canterbury.
Anselm no proposà exactament un mètode ontològic, és a dir, preocupat per la natura de l'ésser, però la seva argumentació pren com a referència la distinció entre éssers necessaris -coses que no poden no existir- i éssers contingents -coses que poden no existir. L'argument ontològic per a l'existència de Déu en totes les seves interpretacions i formes acaba en una afirmació similar a "Déu existeix ja que és un ésser necessari".

En el Proslogio, Anselm de Canterbury fa la presentació del que després Kant anomenaria l' argument ontològic per provar l'existència de Déu. L'argument, que és presentat en forma de pregària, intenta cercar una contradicció per arribar al resultat. Sant Anselm separa l'argument en dos capítols:

-"Que Déu existeix veritablement, encara que l'insensat hagi dit en el seu cor: Déu no existeix".
Resumit, l'argument parteix de la premissa que qualsevol home té en el seu pensament la idea d'un ésser respecte el qual no es pot imaginar res superior. Si aquest ésser existís en realitat, clarament seria superior a l'ésser només imaginat. Per tant, dedueix que existeix un ésser per sobre del qual no es pot imaginar res, ni en el pensament ni en la realitat.
-"Que no es pot pensar que Déu no existeix".
L'argument intenta justificar la necessitat de Déu per un recurs a l'infinit: com que per sobre de cada cosa, se'n pot imaginar una de més perfecte, necessàriament cal imaginar un ésser respecte del qual no se'n pugui concebre res major.

En l'argument també s'utilitza la figura de l' insensat, que afirma que Déu no existeix. Aquesta figura no s'ha d'interpretar com a la figura d'un ateu, que s'oposa a la idea de l'existència de Déu, sinó que Sant Anselm ho fa servir com a imatge de l'home que té l'enteniment suficient per entendre el raonament, però que no se'l creu.

Activitat 12: Carta a Meneceu

- Idees principals: L'autor ens parla dels desitjos, plaers i dolors.
Comença explicant que per a filosofar no importa si ets vell o jove, per tant ha d'haver una igualtat.

- Títol: El plaer com alliberació dels mals.

- Anàlisi del text: Aquest text d'Epicur remarca la igualtat a l'hora de filosofar, pensar i practicar la filosofia i creure en Déu com a ésser inmortal i bo, sense deixar-se guiar per altres coses o negar-lo , ja que no importa l'edat per filosofar.
En el fragment està centrat en el principi del plaer i el dolor i afirma que els dos principis fonamentals són el plaer i el dolor. Desprès,diu que no hem de concebre la mort com un mal, ja que quan ella arriba, nosaltres ja no hi som.
El primer és el principi i el fi de la vida feliç i l’objectiu de l’ésser humà és buscar aquesta felicitat a través del plaer, ja que el cos humà té dret a una cura i una defensa que l’alliberin de la pobresa, de la violència que li causen dolor. També Epicur afirma que per aconseguir un futur i millor plaer, a vegades, cal renunciar a plaers actuals i patir dolors, però aquest són menors en comparació al plaer con a fi.

- Comparació: Epicur pensava que podia arribar a la felicitat a través dels plaers, mentre que els estoïcs relacionen la felicitat amb la virtut, és a dir, és feliç aquell que és virtuós.

Activitat 11: Text núm. 15 de Aristòtil

Moviment i deducció del primer motor immòbil



- Idees principals: En aquest text, l'autor ens parla de que hi ha un primer motor que mou sense ser mogut.

- Títol del text: Origen del moviment


- Anàlisi del text: Aristòtil, en aquest text, ens explica la seva teoria sobre el primer motor immòbil. Diu que un motor mou a un altre, i aquest a un altre i així de manera infinita o que per què hi ihagi moviment han d'haver-hi diferents intermediaris. Seguidament, l'autor ens posa l'exemple de la mà que mou el bastó, aquest mou la pedra... Per tant. arriba a la conclusió que ha d'haver un primer motor immòbil que mogui sense ser mogut, ja que no pot existir una sèrie infinita de motors.


- Comparació: Podem comparar la teoria aristotèlica amb la de Zenó d'Elea, que creia que per passar d'un punt a un altre havia de recòrrer infinites meitats, per tant el moviment era impossible.