Activitat 21: Fragment de l'Abstract

Identitat personal

- Idees principals: En aquest text Hume critica a Descartes, ja que l'autor racionalista defensa el paradigma de la consciència (idea de jo). David Hume ens presenta la seva teoria de les impressions i idees rebutjant la idea catesiana del jo.

- Títol del text: El jo empirista

- Anàlisi: En aquest fragment Hume exposa la seva teoria empirista i critica l'autor racionalista Descartes. Hume en el text defensa que podem arribar al coneixement a través de l'experiència, de les impressions, i creu que les idees són còpies de les impressions. L'autor també parla de la substància i critica aquesta idea, ja que defensa que la substància és una col·lecció d'idees simples unides per la imagonació.

Finalment parla sobre els cossos, posant l'exemple del préssec. Explica que aquesta fruita únicament és la idea d'una figura, d'un color... Per tant, és la idea de percepcions particulars.

- Comparació: Hume era un filòsof empirista per tant podem comparar la seva teoria amb la de Plató.

La teoria de Plató i Hume eren contràries, ja que Plató deia que les coses provenien de les idees, i Hume al revés, que les idees mostraven les coses o impressions.
També podriém comparar-la amb la teoria de Descartes (racionalisme), ja que aquest filòsof defensava que aquells coneixements que provenien dels sentits no eren fiables.

Activitat 20: Text núm. 3 de Descartes

Distinció entre el somni i la vigília: Meditacions metafísiques, 1a.

- Idees principals: En aquest text l'autor parla dels sentits i els somnis. Diu que els sentits el poden enganyar i que més d'un cop ho han fet, mentre que a vegades no sap distingir entre els somnis i la realitat.

- Títol del text: Confusió dels somnis.

- Anàlisi del text: Aquest text pertany a les Meditacions metafísiques, 1a. L'autor comença parlant que ell sempre havia cregut que alguna cosa era certa sempre que ho veia gràcies als sentits, però aquests més d'un cop l'han enganyat, per tant no pot confiar en aquell que li ha enganyat un cop. Es pregunta que si es veritat que ells està a casa seva al costat del foc amb una bata o si ho està somiant, ja que molts cops quan dorm no distingeix entre la realitat i el somni.
En aquest text l'autor mostra part de la seva teoria, ja que posa en dubte els sentits i la realitat. Ja que no es refia de l'experiència sensible, i també dubta dels somnis, ja que el que viu cada dia pensa que pot ser un somni.

- Comparació: Aquest autor és racionalista, per tant creu que pot arribar als coneixements vertaders a través de la raó. El podriem comparar amb qualsevol autor empirista, ja que aquests creuen que podem arribar als coneixements vertaders per mitjà dels sentits.

Activitat 19: És el nostre món el millor dels mons possibles?

Jo crec que aquest món podria ser millor del que és, ja que passen molts fets dolents. Déu va escollir aquest món entre diverses possibilitats. Si va escollir aquest va ser perquè creia que era el més perfecte i els èssers d'aquest món també. Però si Déu és bo i perfecte i vol el bé per a tothom, no entenc com deixa que passinn coses dolentes en el món que ell ha creat. La majoria de persones que ha creat són bones, però hi ha d'altres persones dolentes, com els diferents dictadors que han existit al llarg de la història. Si Déu vol el bé per a tots, no entenc com podem haver-hi tantes malalties ni perquè molta gent mor a causa d'aquestes. Perquè si Déu és el creador del món en el que vivim podria evitar-ho.
També cal dir, que tot i que no cregui que aquest sigui el millor dels mons, tampoc coneixem cap altre, i a més si existís un altre podria ser pitjor que aquest. Per tant, jo penso que tot i que cregui tot això no em puc queixar, perquè no pateixo cap malaltia, ni tampoc estem sota el mandat d'un dictador.




Aquest és un video dedicat al desastre d'Haití, per tant al món no passen només cosses bones, encara que moltíssima gent va ajudar.

Activitat 18: Text núm 8 de Descartes

Relació entre ment i cos: Meditacions metafísiques, 6a.

- Idees principals: En aquest text l'autor arriba a la conclusió que és una cosa pensant. També parla de l'ànima i el cos, on diu que l'ànima pot existir encara que el cos no existeixi.


- Títol del text: Dualisme del cos i l'ànima.

- Anàlisi del text: En aquest text l'autor ciu que la seva ment percep idees de manera clara i distinta, ja que són diferents entre elles i perquè les pot ditingir clarament. Ell és conscient de la seva existència i diu que únicament és una cosa pensant, per tant, no té extensió sinó que té pensament. El seu cos si que és extens. Per tant diu que el seu cos està separat de la seva ànima, i l'ànima pot viure encara que el cos deixi d'existir.

L'autor en aquest text ens mostra la seva teoria de la substància. Descartes creu que hi ha dues substàncies: pensant i extensa, cadascuna amb el seu atribut corresponent. També exposa la teoria de l'ànima, que creu que l'ànima pot viure encara que el cos deixi d'existir, ja que l'autor creu que l'ànima és lliure i immortal.

- Comparació: Podem comparar la teoria de l'ànima de Plató, ja que aquest creu en el dualisme entre ànima i cos, però Plató creu en la reencarnació. També es pot comparar amb Aristòtil que creu que l'ànima i cos estan units subtancialment. Pel qe fa a la teoria de la substància, Spinoza creia que hi havia una única substància: Déu.

Activitat 17: Text 4 de Descartes

- Idees principals: En aquest text Descartes comença a dubtar de tot per poder trobar la veritat. Diu que no ens poden refiar dels sentits perquè enganyen, ni tampo d'aquelles persones que són expertes en alguna matèria, ja que poden equivocar-se. Finalment, arriba a la conclusió que l'única veritat sergura és "jo penso, doncs jo sóc".

- Títol: El jo com única font de coneixement.

- Anàlisi del text: René Descartes parla del dubte metòdic. Comença explicant que per cercar la veritat primer s'ha de dubtar de tot. Primer va començar a dubtar dels sentits, ja que ens enganyen i no ens mostren la realitat tal com és. Seguidament, va dubtar d'aquells que eren experts en una matèria, ja que a l'hora d'enraonar es podien equivocar, igual que ell mateix. Desprès, va dir que quan dormim somiem, i aquests pensaments són veritables, per tant va suposar que tot allò que havia entrat al seu esperit només havien sigut somnies. Però encara que es que havia esmentat anteriorment fos fals, hi havia una cosa vertadera, el jo, de la qual mai podia dubtar. Per tant, l'autor francès va admetre aquesta teoria com a principi de la seva filosofia.

- Comparació: L'autor és clarament racionalista. Aquesta idea la podem comparar amb la del empiristes, que afirmen que l'origen del coneixement està en els sentits. Un altre filòsof que no comparteix la mateixa opinió és Plató, que afirma que existeixen dues realitats, i només la segona es la vertadera.

Aquest és un video, en el qual s'expliquen els dos corrents comparats anteriorment: racionalisme i empirisme.

Activitat 16: Els cossos són tal i com els percebem?

No, perquè tot i que el coss sigui el mateix, cada persona el percep d'una manera diferent. Cadascú té un punt de vista diferent de cada cosa. Per exemple, jo puc pensar que una cosa és bella,en anvi un altre pot pensar el contrari. Per tant, quan posem cada punt de vista en comú, cadascú té el seu punt de vista d'aquell cos. Per això, no podem saber si els cossos són com els percebem nosaltres o els altres.

Un altre exemple les que si jo veig un boli des de dalt, person que serà molt llarg, en canvi si un altre ho veu des d'una perspectiva frontal, ho veurà més curt del que jo ho havia vist, és a dir, que cadascú té un punt de vista i una percepció diferent de les coses.

Activitat 15: Text 1 de Descartes

Les Regles del mètode

- Idees principals: Descartes ens explica que un estat està millor dirigit amb poques lleis i ben controlades, que amb moltes. Per tant, creia que tindria prou amb quatre regles per arribar a la veritat.

- Títol del text: Les lleis del camí.

- Anàlisi del text: Aquest frangment pertany al Discurs del mètode, i l'autor ens mostra les quatre regles del mètode, les que ells segueix. Diu que és millor que un estat tingui poques lleis i estiguin ben controlades, a que en tingui moltes. La primera llei diu que mai pots dir que una cosa és veritat sense saber-ho de manera exacta i sense que ningú pugui posar en dubte els seus judicis. En la segona diu que s'ha de dividir aquella dificultat en les parts que sigui possible per poder resoldre-la de la millor manera possible, per tant cal analitzar el problema. La tercera explica que cal ordenar els pensaments de manera creixent, és a dir, del coneixement més fàcil i simple, fins als més compostos mantenint un ordre. I la última diu que s'ha de fer una llista completa per tal de no oblidar-nos res.

- Comparació: Descartes és un autor racionalista, que el coneixement es basa en la raó, no en els sentits. Per tant podem comparar la seva teoria amb la dels empiristes, que afirmen que el coneixement el podem obtenir a través dels nostres sentits.