Activitat 22

Comentari pàg 183




- Idees generals: En aquest text Sèneca defensa que l'home és lliure, per tant l'home es el creador de la seva pròpia vida.



- Títol del text: L'home és inexpugnable



- Anàlisi del text: En aquest text de Sèneca extret De la vida bienaventurada, ens parla que l'home es artífex de la seva pròpia vida, és a dir, que cada persona és el creador de la seva vida. Continua dient que viure feliçment és viure d'acord amb la natura, però això no significa que aquesta es pugui canvair.

Com diu a la frase "no sotmetre's a la servitud ni al domini de les coses estranyes", vol dir que no hem de ser esclaus de les coses ni que res ens ha de dominar que hem de ser autònoms, autosuficients.



- Comparació: Sèneca defensa la teoria del condicionament. Una persona que està condicionada no té llibertat absoluta i total, però té la llibertat suficient per saber-se responsable dels propis actes.

Aquesta teoria la podem comparar amb la determinació, que aquesta teoria nega la possibilitat de ser lliure. Hi ha diferents tipus de determinisme: el cosmològic (existeix el destí), el teològic (estem predestinats) ...

Activitat 21

Existeix el destí o som lliures?

Jo no crec en el destí, ja que penso que no hi ha res escrit sobre el meu futur ni sobre el que ha de passar en la meva vida. Si cregués en el destí, fes el que fes, sempre estaria escollint allò que el destí hagués imposat, per tant no podria escollir el que jo volgués, no seria lliure. Per això crec que sóc lliure, que puc escollir el que vull fer i el que més em convingui. Encara que penso això, també se que estic determinada per diversos factor com les lleis i normes, els meus pares... Però en general, encara que estigui determinada puc escollir el que vull fer, on ho vull fer... Per exemple, jo estic fent batxillerat perquè jo ho he decidit, perquè podria estar fent un mòdul o treballant.
En conclusió, jo no crec que el meu destí estigui escrit, ja que segons com actui serà el meu futur.

Activitat 20

Què no es pot expressar amb paraules?

Jo penso que hi ha algunes coses que no es poden expressar amb paraules, com per exemple un sentiment. El que jo sento per una persona no ho puc expressar amb paraules, sinó amb fets. També ho puc expressar amb paraules, però a vegades es demostra més amb una mirada o acariciant-la, que amb paraules. Això sol passar quan estàs enamorat d'algú, però tampoc pots expressar el que sent pels teus pares y germans, i moltes vegades ho demostres amb actes de disponibilitat, o mostres d'afectivitat.
Es clar que hi ha moltes coses que únicament es poden expressar amb paraules, però a vegades el que sents cap a una persona no cal dir-s'ho.

Activitat 19

Pàg 139 Doc 2

- Idees principals: Segons l'autor, l'home viu envoltat del llenguatge, el mite, l'art, etc i ha d'aprendre a conviure amb ells. A més, creu que a mesura que va avançant l´activitat simbòlica, retrocedeix la realitat física, ja que no pot veure aquesta.

- Títol del text: La importància que té l'activitat simbòlica.

- Anàlisi del text: L'autor diu "el mite, l'art, la religió formen els fils que teixeixen la xarxa simbòlica", és a dir, que tots els elements esmentats són essencials per conèixer la cultura. A més afirma que l'home no viu en un univers físic, sinó que també, en un univers simbòlic on hi ha llenguatge, mites, art, etc. Tot això forma la cultura, que és imprescindible per sobreviure en la societat. Finalment diu que l'home no pot conèixer ni veure res si no és a través d'aquests símbols.

Activitat 18

Pàg 133 act 3

- Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva: això correspon a una persona que defensa el relativisme cultural i és racista. Ja que la gent racista opinen que la millor manera de preservar una cultura és no barrejar-les.

- Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida: aquesta afirmació també l'ha dita una persona que defensa el relativisme cultural, però en aquest cas recau en la paràlisi cultural que afirma que el més important conservar les tradicions.

- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu: això ho afirma una persona que defensa el relativisme cultural, però hi ha una separació entre cultures, no tenen interés a establir contacte.

- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres!: aquesta persona mostra actituds xenòfobes, sent rebuig als immigrants.

- És impossible entendre's amb els paios: aquesta afirmació es defensada per una persona que mostra xenofòbia o un racista, en tots dos casos rebutja als immigrants.

- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?: aquest enunciat ha sigut esmentat per una persona que defensa l'etnocentrisme, se sent superior a les altres cultures. Pot manifestar actituds xenòfobes i racistes.

Activitat 17

Què podem fer per conviure amb altres cultures?

Des del meu parer, crec que el principal que s'ha de fer és respectar l'altre cultura, i així, intentar comprendre-la. Per intentar conviure amb una altra cultura diferent a la nostra, primer ens hem d'endinsar en ella, per veure les tradicions, costums... i així podrem conèixer-la millor.
Un cop això doncs s'ha de respectar la cultura aliena, ja que nosaltres també volem que respectin la nostra, i a més, és una altra cultura diferents, i cada cultura té les seves coses bones.

Molts cops critiquem o no acceptem una cultura, perquè no la coneixem del tot bé, però possiblement el que per a nosaltres no és acceptable per a la cultura aliena ho és. Per exemple nosaltres a la nostra cultura no acceptem que l'home es pugui casar amb més d'una dona, en canvia a altres cultures està acceptat, per això ho veuen bé. Però hi ha molts cops que hi ha coses que s'accepten i encara que pertanyin a la nostra cultura no estan bé.

Activitat 16

1) Comentari de text (pàg 129 DOC 5)


- Títol: La cultura és un eixamplament de la vida.

- Idees principals: Diu que la cultura l'aprenem a la societat, que és la manera de viure d'un poble i que un conjunt de persones l'han creada mitjançant diferents elements. A més diu que la cultura forma part de les nostres vides.

- Anàlisi del text: Aquest text d'Ashley Montagu diu que la cultura és una manera de viure dins d'una comunitat que l'han creada mitjançant les seves idees, idiomes, sentiments... que és la manera de situar-nos al món. L'home s'educa a través de la cultura i és un eixamplament de la vida, és a dir, que aquesta forma part de la nostra vida, no s'imposa a aquesta.
Per tant ens presenta la cultura com unab eina per relacionar-nos amb el món, i a més, ens permet controlar i destruir la natura, ja que no només és una cultura creadora.

- Comparació: La cultura és un conjunt d'artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a propi. Aquesta definició la podríem comparar amb la de subcultura i contracultura. A la subcultura les persones participen a la cultura però no la viuen de la mateixa manera. I la contracultura és un moviment de la rebel·lió contra la cultura majoritària que hi ha en un lloc determinat.


2) Samuel P. Huntington
Va néixer el 18 d'abril de 1927 a Ciutat de Nova York, a l'estat homònim dels Estats Units. Es graduà amb distinció a l'edat de 18 anys per la Universitat de Yale, serví a l'exèrcit estatunidenc, obtingué el grau de màster per la Universitat de Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on començà a impartir classes a l'edat de 23 anys. Fou membre del departament de Govern de Harvard des de 1950 fins el dia de la seva mort.
El seu primer llibre important, The Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations (1957), desencadenà una gran controvèrsia quan es publicà, però actualment està considerat com el llibre més influent de les relacions civil-militars d'Estats Units. Esdevingué famós amb Political Order in Changing Societies (1968), un treball que qüestionava el punt de vista dels teòrics moderns que sosté que el progrés econòmic i social produeix democràcies estables en països recentment descolonitzats. Com a conseller del Departament d'Estat dels EUA durant el mandat de Lyndon B. Johnson, i tal i com publicà en un article de l'any 1968 a la revista Foreign Affairs, era partidari dels bombardeigs sobre la població rural de Vietnam del Sud per tal de fer-la desplaçar cap a les ciutats, i així deixar aïllada la guerrilla del Viet Cong. Va ser coautor de l'informe The Crisis of Democracy: On the Governability of Democracies, publicat l'any 1976 per la Comissió Trilateral. Durant el 1977 i el 1978 amb l'administració de Jimmy Carter, fou el coordinador del Pla de Seguretat de la Casa Blanca per al Consell de Seguretat Nacional.
Morí el 24 de desembre de 2008 a la localitat de Martha's Vineyard, a l'estat de Massachusetts, quan tenia 81 anys. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.