Activitat 3: Comentari de text Parmènides 7

- Idees principals: En aquest text Parmènides parla sobre l'ésser i el no-ésser afirmant que l'ésser és.

- Títol del text: El que és i el que no és.

- Comentari: L'autor comença afirmant que l'ésser és, que existeix, que no pot no ser. També diu que és immòbil, que no pot morir i que és únic. Seguidament es pregunta que si això no fos cert quin seria el seu origen i com s'hauria originat. També diu que cap cosa no pot originar-se ni destruir-se. Per tant la conclusió a la qual arriba Parmènides és que l'ésser és i el no ésser no és.

- Comparació: Parmènides defensa que l'ésser és únic, no canvia i és etern. Aquesta teoria la podem comparar amb la d'Heràclit que defensa que tot està en un canvi continu.

Activitat 2: Comentari de text d'Heràclit i Parmènides

Text d'Heràclit nº12

- Parla del foc com a arkhé (principi de totes les coses) i també diu que aquest focsimbolitza canvi, s'encén segons el lógos i s'apaga segons el lógos, que és allò comú a totes les coses (raó).

Text de Parmènides nº5

- L'autor defensa la seva filosofia de l'ésser i el no-ésser i diu que és el mateix pensar que ésser. Parmènides parla sobre la via de la veritat i la de la opinió i defensa la de la veritat, que parla de la raó(ens mostra el tot i no canvia) i nega tota validesa dels sentits. Diu que les persones es deixen portat per la opinió i no per la veritat. Finalment pensa que no es pot passar de l'ésser al no-ésser i que per als que es deixen portar pels sentits i per la raó consideren que l'ésser i el no-ésser és el mateix.

Comparació

- Aquests dos autors defensen idees totalment contràries. Heràclit deia que tot està en un estat de perpetuu flux i l'arkhé és el foc, ja que s'identifica amb la destrucció i amb la creació. En canvi Parmènides defensa que hi ha un únic ésser que no canvia, que és etern, present continu i immòbil.

Activitat 1: Comentari de text (pàg. 11)

- Idees principals: En aquest fragment l'autor comença parlant del terme ápeiron, ja que diu que d'on naixem trobem també la destrucció del món.

- Títol: L'ápeiron posa els límits.

- Comentari: L'autor ens explica que tot comença i tot acaba, tots naixem per, finalment, morir. Anaximandre es refereix a l'ápeiron, ja que abans de néixer i després de morir tot és il·limitat, per tant a partir de l'ápeiron apareixen els límits. I acaba el fragment esmentant les penes i injustícies que hi ha al món.

- Comparació: Podem comparar a Anaximandre amb Tales de Milet. La única cosa que tenen en comú es que tots dos són monistes, però Tales de Milet defensa que l'aigua és el principi de tot, en canvi, Anaximandre defensa l'ápeiron i introdueix aspectes de la moral.

COMENÇA 2n BATXILLERAT

Activitat 31

Power Point (Tema 11)

Aquest és el power point del Tema 11 titulat La construcció filosòfica de la ciutadania, que és un tema que parla de la ciutadania, els diferents drets...

La construcció filosòfica de la ciutadania

View more presentations from piliadri.

Activitat 30

Definicions Tema 10

- Virtut (Homer): s'entèn per excelència, capacitat de sobresortir, fet que dóna un cert poder virtuós.

- Intelectualisme moral: posició filosòfica defensada per Sòcrates, ningú fa el mal expressament. Qui coneix la virtut actua segons ella, qui obra malament ho fa per ignorància.

- Hedonisme: teoria representada per Epicur que identifica el bé moral amb el plaer.

- Eudemonisme: identifica el bé moral amb la felicitat, capacitat d'autorealitzar-se.

- Felicitat: consisteix en desenvolupar l'activitat intel·lectual.

- Virtut moral (Aristòtil): terme mitjà entre dos extrems, l'un per excès i l'altre per defecte.

- Apatia: pau interior, impertobabilitat segons els estoics.

- Simpatia: capacitat de posar-se en el lloc de l'altre segons l'utilitarisme.

- Utilitarisme: teoria que té com a principi ètic fonamental arribar al major nombre de felicitat pel major número de persones.

- Aritmètica dels plaers: el plaer es pot mesurar i tots són igual en qualitat, segons Bentham.

- Ètica deontològica: iniciada per Kant diu que la moral s'ha de basar en un deure i no en una finalitat.

- Imperatiu hipotètic: ordres que obliguen només a les persones que volen aconseguir un fi. Si vols B fes A.

- Imperatiu categòric: ordres que obliguen de forma universal i incondicional. Fes A.

- Dignitat humana: Els éssers humans som autònoms i hem de ser tractats com un fi, no com un mitjà.

- Intuicionisme dels valors: els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d'una facultat anomenada intuïció emocional, que els capta a priori.

Activitat 29

Comentari de text pàg. 197

- Idees principals: L'autor ens parla dels plaers per ser feliços. També parla del dolor, que hi ha dolors que no han d'evitar-se, perquè sinó després no aconseguiriem el plaer. Per tant l'autor ens explica que hem de calcular els plaers i els dolors per així aconseguir la felicitat.

- Títol del text: Plaer, el bé primer

- Anàlisi: Aquest text està escrit per Epicur i s'anomena Carta de Meneceu. L'autor comença explicant que tot el que fem ho fem per no tenir dolor en el cos ni a l'ànima, és a dir per ser feliços. Seguidament ens explica en la frase següent "el plaer és principi i culminació de la vida feliç" que el plaer es ho principal a la vida, és a dir, que si tens plaer ets feliç, per tant això és el més important, ser feliç. Segueix dient que jutgem els plaers, per això no escollim tots els plaers, ja que hi ha alguns que en són una molèstia. També explica que ens agraden alguns dolors, ja que després de patir aquests sentim més plaer, per tant hi ha dolors que són inevitables.

Finalitza el text dient que no tot plaer es pot elegir, igual que no tot dolor es pot evitar.

- Comparació: Epicur defensa en aquest text la felicitat com a plaer, és a dir, l'hedonisme. Però concretament l'epicureisme. Aquesta teoria consisteix en un gaudi ben calculat, és a dir, organitzar la pròpia vida calculant quins plaers són més intensos i duradors, quins comporten més dolor i quins es distribueixen millor al llarg de la vida.

Aquesta teoria la podem comparar amb la de l'utilitarisme que té com a objectiu principal arribar al major nombre de felicitat per al major número de persones.