Activitat 14: Comentari de text pàg. 98

- Idees principals: En aquest text Sant Agustí parla sobre la creació i el temps. Diu que Déu és l'únic que pot crear el temps i a més, diu que Déu és el temps, ja que és eterns i immutable.

- Títol del text: La creació per mitjà de l'eternitat.

- Anàlisi del text: Sant Agustí parla sobre la creació i el temps, del temps creat. L'autor comença dient que qualsevol pot plantejar-se que perquè Déu va deixar passar tants segles per tornar a crear una altra obra, a la qual cosa ell mateix contesta que està admirant coses falses, ja que com podia passar tants segles si Déu encara no els havia creat. Agustí segueix formulant preguntes com per exemple, com podia existir el temps que no fos creat per tu?, a això l'autor va contestar que el creador del tempra era Déu. Per això també es pregunta que feia Déu abans de crear la Terra i el cel, ja que aleshores no hi havia encara temps. Per tant, no té sentit plantejar-se que feia Déu abans de crear el temps, perquè no hi havia res, ja que va crear el món del no-res. Continua explicant que Déu és el temps tot i que ell no segueix el temps, perquè és eterm i durant tots els anys que passin no canviarà, és a dir, que és immutable. Però en canvi, els nostres anys si que passen i acabem morint, per tant nosaltres, la creació de Déu, no som eterns.

- Comparació: Podem comparar aquesta teoria amb la de Parmènides, ja que aquest deia que sempre és ara, que no hi ha passat ni futur. Per tant, es pot comparar amb el temps de Déu. Déu precedeix en el temps, ha viscut tots els temps. I també es pot comparar amb Parmènides, en el fet que deia que del no-res no surt res i que l'ésser és etern. Mentre que Sant Agustí deia que l'únic ésser que és etern és Déu i aquest va crear el món a partir del no-res.

Activitat 13: Argument ontològic de Sant Anselm

L'argument ontològic per a l'existència de Déu va ser proposada per primer cop pel filòsof medieval sant Anselm de Canterbury.
Anselm no proposà exactament un mètode ontològic, és a dir, preocupat per la natura de l'ésser, però la seva argumentació pren com a referència la distinció entre éssers necessaris -coses que no poden no existir- i éssers contingents -coses que poden no existir. L'argument ontològic per a l'existència de Déu en totes les seves interpretacions i formes acaba en una afirmació similar a "Déu existeix ja que és un ésser necessari".

En el Proslogio, Anselm de Canterbury fa la presentació del que després Kant anomenaria l' argument ontològic per provar l'existència de Déu. L'argument, que és presentat en forma de pregària, intenta cercar una contradicció per arribar al resultat. Sant Anselm separa l'argument en dos capítols:

-"Que Déu existeix veritablement, encara que l'insensat hagi dit en el seu cor: Déu no existeix".
Resumit, l'argument parteix de la premissa que qualsevol home té en el seu pensament la idea d'un ésser respecte el qual no es pot imaginar res superior. Si aquest ésser existís en realitat, clarament seria superior a l'ésser només imaginat. Per tant, dedueix que existeix un ésser per sobre del qual no es pot imaginar res, ni en el pensament ni en la realitat.
-"Que no es pot pensar que Déu no existeix".
L'argument intenta justificar la necessitat de Déu per un recurs a l'infinit: com que per sobre de cada cosa, se'n pot imaginar una de més perfecte, necessàriament cal imaginar un ésser respecte del qual no se'n pugui concebre res major.

En l'argument també s'utilitza la figura de l' insensat, que afirma que Déu no existeix. Aquesta figura no s'ha d'interpretar com a la figura d'un ateu, que s'oposa a la idea de l'existència de Déu, sinó que Sant Anselm ho fa servir com a imatge de l'home que té l'enteniment suficient per entendre el raonament, però que no se'l creu.

Activitat 12: Carta a Meneceu

- Idees principals: L'autor ens parla dels desitjos, plaers i dolors.
Comença explicant que per a filosofar no importa si ets vell o jove, per tant ha d'haver una igualtat.

- Títol: El plaer com alliberació dels mals.

- Anàlisi del text: Aquest text d'Epicur remarca la igualtat a l'hora de filosofar, pensar i practicar la filosofia i creure en Déu com a ésser inmortal i bo, sense deixar-se guiar per altres coses o negar-lo , ja que no importa l'edat per filosofar.
En el fragment està centrat en el principi del plaer i el dolor i afirma que els dos principis fonamentals són el plaer i el dolor. Desprès,diu que no hem de concebre la mort com un mal, ja que quan ella arriba, nosaltres ja no hi som.
El primer és el principi i el fi de la vida feliç i l’objectiu de l’ésser humà és buscar aquesta felicitat a través del plaer, ja que el cos humà té dret a una cura i una defensa que l’alliberin de la pobresa, de la violència que li causen dolor. També Epicur afirma que per aconseguir un futur i millor plaer, a vegades, cal renunciar a plaers actuals i patir dolors, però aquest són menors en comparació al plaer con a fi.

- Comparació: Epicur pensava que podia arribar a la felicitat a través dels plaers, mentre que els estoïcs relacionen la felicitat amb la virtut, és a dir, és feliç aquell que és virtuós.

Activitat 11: Text núm. 15 de Aristòtil

Moviment i deducció del primer motor immòbil



- Idees principals: En aquest text, l'autor ens parla de que hi ha un primer motor que mou sense ser mogut.

- Títol del text: Origen del moviment


- Anàlisi del text: Aristòtil, en aquest text, ens explica la seva teoria sobre el primer motor immòbil. Diu que un motor mou a un altre, i aquest a un altre i així de manera infinita o que per què hi ihagi moviment han d'haver-hi diferents intermediaris. Seguidament, l'autor ens posa l'exemple de la mà que mou el bastó, aquest mou la pedra... Per tant. arriba a la conclusió que ha d'haver un primer motor immòbil que mogui sense ser mogut, ja que no pot existir una sèrie infinita de motors.


- Comparació: Podem comparar la teoria aristotèlica amb la de Zenó d'Elea, que creia que per passar d'un punt a un altre havia de recòrrer infinites meitats, per tant el moviment era impossible.

Activitat 10: Llibre VII de la República

- Idees principals: Aquest diàleg entre Glaucó i Sòcrates parla sobre la ciutat i que en aquesta estaquen la temprança i la justícia.

- Títol del text: La ciutat filosòfica

- Comentari: La República de Plató correspon a l'època de maduresa on escriu diàlegs dogmàtics i és un dels llibres més importants de la filosofia. Sòcrates i Glaucó parlen de que la ciutat es redueix a temprança i justícia, i que un depèn de l'altre. Descriuen la temprança com el domini de plaers i emocions, fa que aquests plaeres ens esclavitzin per tant cal dominar les passions. En una ciutat quan la bondat domina sobre la maldat la polis està temperada per tant hi ha justícis, en canvia quan domina allò dolent per sobre d'allò bo la ciutat serà esclava.

Aquest text parla sobre la justícia i temprança que són unes de les virtuts de Plató. Plató en aquesta afirma que vol aconseguir el bé comú.

Activitat 9: Text 11 de Plató

- Idees principals: És un diàleg entre Sòcrates i Glaucó en el qual diuen que els veritables filòsofs són aquells que arriben a la veritat i al món intel·ligible.
Aquest text parla sobre les dues parts en que podem dividir el coneixement: opinió i ciència

- Títol del text: Els veritables filòsofs.

- Comentari: La República de Plató pertany a la seva etapa de maduresa i és un dels llibres més importants de la filosofia. Aquest diàleg entre Sòcrates i Plató comença parlant de que els filòsofs són els únics coneixedors de la veritat i del món de les idees. Segueix dient que poques persones són coneixedores de veritats universals i de les idees, únicament coneixen aquests aspectes els filòsofs. Per tant acaba dient que els filòsofs són coneixedors del saber, i aquells que només veuen les coses en si i no la idea de les coses sensibles diuen que només opinen.

- Comparació: Plató afirma que hi ha quatre graus de coneixement: conjectura, creença, pensament discursiu i pensament intuitiu. Podem comparar la teoria del coneixement de Plató amb les dues vies de recercat de Parmènides: la via de la opinió ens permet arribar al món sensible i la via de la veritat ens mostra el món de les idees.




Aproximadament al minut 7 parla sobre el mon de les idees.

Activitat 8: Text 8 de Plató

- Idees principals: En aquest diàleg entre Parmènides i Sòcrates parla sobre que si es pot fer una diferenciació de les coses en sí i de les idees, és a dir, si podem separar el món sensible del món intel·ligible.

- Títol: Separació de les coses i les idees.

- Comentari: Aquest diàleg pertany a l'etapa de vellesa i sotmet la seva teoria a l'autocrítica. Sòcrates representa al Plató de l'època de maduresa i Parmènides al Plató vell.
Parmènides li pregunta que si quan parlem es pot separar la cosa en sí de les idees i contesta que sí. També li pregunta que si en la bellesa, la justícia, la bondat i en altres coses similars si les idees són sempre iguals i Sòcrates torna a respondre que sí. Però finalment Plató admeteix que a vegades s'ha trobat amb alguna dificultat alhora de dir el que ha afirmat anteriorment: que d'un objecte podem separar la cosa en si i les idees.