Power Point: La moral kantiana

La moral kantiana

View more presentations from Pilar Garcia Martinez.

Activitat 25: Diferències entre Kant i Aristòtil

- Mentre que Aristòtil defensa una ètica teleològica (basada en el fi), Kant defensa una ètica formal (no hem d'utilitzar als altres com a mitjans per aconseguir un fi, sino que l'hem d'utilitzar com a fi).

- L'ètica de Kant és formal, autònoma, amb imperatius categòrics i no prové de l'experiència, mentre que la d'Aristòtil és el contrari: heterònoma, material, amb imperatius hipotètics i prové de l'experiència.

- Kant defensa que no podem arribar a l'essència de les coses i Aristòtil diu que sí.

Activitat 24: Text 107 Hume

Sobre el sentiment moral

- Idees principals: En aquest text sobre la moral l'autor fa una distinció entre aquelles accions que són estimables i censurables i afirma que la moral està determinada pel sentiment.

- Títol: El sentiment com a distinció

- Anàlisi: L'autor defensa la seva teoria de la moral, diu que aquesta està determinada i podem diferenciar entre accions bones i dolentes. Per tant repel·lem les coses que no ens agraden i aprovem les que ens agraden. Els filòsofs anteriors a ell defensaven que la moral estava determinada per la raó i havien de seguir la regla que distingia entre les accions bones i dolentes. Per tant, Hume critica questa posició de la moral, tot defensant que la moral es basa en els sentiments, emocions...

- Comparació: Podem comparar la teoria de la moral de Hume amb la de Kant. Hume deia que la moral es basava en els sentiments, mentre que Kant deia que hem d'actuar segons el deure moral.

Activitat 23: Text de l'Abstract

- Idees principals: En aquest texto l'autor diu , basant-se en l'experiència, que no sempre coincideixen els fets del passat i el futur, però que hi ha una certa semblança. A més, parla de la relació causa i efecte, però parlant de coneixements probables i no certs.

- Títol: Probabilitat i costums.

- Anàlisi: En aquest fragment de l'Abstract, Hume explica que

tothom pensa que el que hagi passat al passat passarà igual al futur. L'autor creu que la natura pot canviar amb el pas del temps, per tant el futur pot ser diferent del passat tot i que són semblants. Per això hi ha una conformitat entre futur i passat, i aquesta conformitat és una qüestió de fet, necessita l'experiència per arribar al coneixement. No podem demostrar la certesa o la falsedat d'aquesta teoria, ja que estem determinats pel costum, per això parlem de coneixements probables.

Seguidament l'autor posa l'exemple de les dues boles de billar. Hi ha una bola en moviment que es dirigeix cap a una altra que està en repòs. La que està quita se suposa que es mourà qual sigui tocada per la bola en moviment. Això ho sabem perquè en el passat s'ha p

roduït aquest efecte d'aquesta causa. Hume diu que no podem conèixer amb certesa el que passarà al futur, per tant, no ho podrem saber a través de la raó i no parlarem de coneixement cert, sino probable.

- Comparació: Aquesta teoria de Hume es podría comparar amb la de Plató. Hume fa aquesta relació de causea-efecte entre dos coses que són del mateix tipus (dues boles de billar), en canvi Plató feia aquesta relació entre dues coses diferets (idees i coses).

També podem comparar aquest autor amb Descartes. Descartes afirmava que la relació causa-efecte estava comprovada per la raó, per tant proporcionava un coneixement cert, en canvi Hume deia que aquesta relació estava comprovada a través de l'experiència.

Activitat 22: Text 4 de Hume

Relacions d'idees i qüestions de fet

- Idees principals: L'autor parla sobre dos tipus d'enunciats: les relacions d'idees i les qüestions de fet. Els primers depenen de la raó i els altres de l'experiència.

- Títol: Enunciats basats en la raó i en l'experiència.

- Anàlisi: Hume en aquest fragment de l'Investigació sobre l'enteniment humà parla sobre les relacions d'idees i les qüestions de fet. Comença parlant de les relacions d'idees, són aquells enunciats que pertanyen a la Geometria, Àlgebra i Aritmètica. Per tant, és aquell coneixement que prové de la raó, són veritats "a priori". L'autor posa un exemple perquè sigui més entenedor: "tres vegades cinc és igual a la meitat de trenta". Per això aquestes proposicions són necessàries, són així i no poden ser d'una altra manera.

Tot i que Hume és un filòsof empirista, defensa que aquests enunciats que no segueixen el criteri empirista són enunciats necessaris.

Pel que fa a les qüestions de fet, es diferencien de l'anterior atés que aquest coneixement és "a posteriori". També posa un exemple: "que el sol no sortirà demà no és una proposició menys intel·ligible ni implica més contradicció que l'afirmació que sortirà". Ja que no tenim cap certesa que el sol demà torni a sortir, però és probable, ja que en el passat a sortit. Per això no podem demostrar la falsedat de les qüestions de fet, només poden parlar de probabilitat.

- Comparació: Hume té diverses semblances amb Leibniz. Podríem identificar les relacions d'idees de Hume amb les veritats de raó de Leibniz, i les qüestions de fet amb les veritats de fet.

Per veure gràficament les semblances que mantenen aquests dos autors cliqueu en el link.

Activitat 21: Fragment de l'Abstract

Identitat personal

- Idees principals: En aquest text Hume critica a Descartes, ja que l'autor racionalista defensa el paradigma de la consciència (idea de jo). David Hume ens presenta la seva teoria de les impressions i idees rebutjant la idea catesiana del jo.

- Títol del text: El jo empirista

- Anàlisi: En aquest fragment Hume exposa la seva teoria empirista i critica l'autor racionalista Descartes. Hume en el text defensa que podem arribar al coneixement a través de l'experiència, de les impressions, i creu que les idees són còpies de les impressions. L'autor també parla de la substància i critica aquesta idea, ja que defensa que la substància és una col·lecció d'idees simples unides per la imagonació.

Finalment parla sobre els cossos, posant l'exemple del préssec. Explica que aquesta fruita únicament és la idea d'una figura, d'un color... Per tant, és la idea de percepcions particulars.

- Comparació: Hume era un filòsof empirista per tant podem comparar la seva teoria amb la de Plató.

La teoria de Plató i Hume eren contràries, ja que Plató deia que les coses provenien de les idees, i Hume al revés, que les idees mostraven les coses o impressions.
També podriém comparar-la amb la teoria de Descartes (racionalisme), ja que aquest filòsof defensava que aquells coneixements que provenien dels sentits no eren fiables.

Activitat 20: Text núm. 3 de Descartes

Distinció entre el somni i la vigília: Meditacions metafísiques, 1a.

- Idees principals: En aquest text l'autor parla dels sentits i els somnis. Diu que els sentits el poden enganyar i que més d'un cop ho han fet, mentre que a vegades no sap distingir entre els somnis i la realitat.

- Títol del text: Confusió dels somnis.

- Anàlisi del text: Aquest text pertany a les Meditacions metafísiques, 1a. L'autor comença parlant que ell sempre havia cregut que alguna cosa era certa sempre que ho veia gràcies als sentits, però aquests més d'un cop l'han enganyat, per tant no pot confiar en aquell que li ha enganyat un cop. Es pregunta que si es veritat que ells està a casa seva al costat del foc amb una bata o si ho està somiant, ja que molts cops quan dorm no distingeix entre la realitat i el somni.
En aquest text l'autor mostra part de la seva teoria, ja que posa en dubte els sentits i la realitat. Ja que no es refia de l'experiència sensible, i també dubta dels somnis, ja que el que viu cada dia pensa que pot ser un somni.

- Comparació: Aquest autor és racionalista, per tant creu que pot arribar als coneixements vertaders a través de la raó. El podriem comparar amb qualsevol autor empirista, ja que aquests creuen que podem arribar als coneixements vertaders per mitjà dels sentits.