És hora de dir adéu!

Aquesta és l'última entrada del blog de Filosofia. Amb aquesta assignatura he après coses que no sabia i el blog ha sigut una manera entretinguda de fer deures i entregar feines.

Gràcies per tot el que ens has ensenyat i ajudat!

Activitat 26: Text de l'utilitarisme de Mill

- Idees principals: L'autor parla sobre el plaer o diu que les persones més ignorants arriben a la felicitat complex, mentre que els més intel·ligents mai es conformen amb la felicitat que tenen, sempre volen superar-se.

- Títol: La infelicitat del més savi.

- Anàlisi: L'autor comença explicant que aquell éss

er superior no és més feliç que l'ésser inferior. Aquells que tenen una capacitat baixa per gaudir, són aquells que satisfaran tots els seus plaers, ja que es conformen amb poc. Mentre que una persona intel·ligent o un savi mai haurà satisfet els seus plaers perquè mai es conformen amb la felicitat a la qual han arribat, i sempre s'intenten superar per arribar més alt.

Com a conlusió l'autor diu que és millor ser un home insatisfet que un porc satisfet, és millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet. Amb això vol dir que no ens hem de conformar amb els plaers instantanis, ja que moltes coses només produeixen això i a vegades per aconseguir la màxima felicitat ens hem de sacrificar.

Per tant, l'autor dóna més importància a la qualitat dels plaers, que a la quantitat.

- Comparació: Tot i que Mill i Bentham són utilitaristes, tenen algunes diferències. Per a Bentham és més important la quantitat dels plaers i per a Mill la qualitat. Bentham diu que els interessos personals coincideixen amb els socials, mentre que Mill pensa el contrari.

Power Point: La moral kantiana

La moral kantiana

View more presentations from Pilar Garcia Martinez.

Activitat 25: Diferències entre Kant i Aristòtil

- Mentre que Aristòtil defensa una ètica teleològica (basada en el fi), Kant defensa una ètica formal (no hem d'utilitzar als altres com a mitjans per aconseguir un fi, sino que l'hem d'utilitzar com a fi).

- L'ètica de Kant és formal, autònoma, amb imperatius categòrics i no prové de l'experiència, mentre que la d'Aristòtil és el contrari: heterònoma, material, amb imperatius hipotètics i prové de l'experiència.

- Kant defensa que no podem arribar a l'essència de les coses i Aristòtil diu que sí.

Activitat 24: Text 107 Hume

Sobre el sentiment moral

- Idees principals: En aquest text sobre la moral l'autor fa una distinció entre aquelles accions que són estimables i censurables i afirma que la moral està determinada pel sentiment.

- Títol: El sentiment com a distinció

- Anàlisi: L'autor defensa la seva teoria de la moral, diu que aquesta està determinada i podem diferenciar entre accions bones i dolentes. Per tant repel·lem les coses que no ens agraden i aprovem les que ens agraden. Els filòsofs anteriors a ell defensaven que la moral estava determinada per la raó i havien de seguir la regla que distingia entre les accions bones i dolentes. Per tant, Hume critica questa posició de la moral, tot defensant que la moral es basa en els sentiments, emocions...

- Comparació: Podem comparar la teoria de la moral de Hume amb la de Kant. Hume deia que la moral es basava en els sentiments, mentre que Kant deia que hem d'actuar segons el deure moral.

Activitat 23: Text de l'Abstract

- Idees principals: En aquest texto l'autor diu , basant-se en l'experiència, que no sempre coincideixen els fets del passat i el futur, però que hi ha una certa semblança. A més, parla de la relació causa i efecte, però parlant de coneixements probables i no certs.

- Títol: Probabilitat i costums.

- Anàlisi: En aquest fragment de l'Abstract, Hume explica que

tothom pensa que el que hagi passat al passat passarà igual al futur. L'autor creu que la natura pot canviar amb el pas del temps, per tant el futur pot ser diferent del passat tot i que són semblants. Per això hi ha una conformitat entre futur i passat, i aquesta conformitat és una qüestió de fet, necessita l'experiència per arribar al coneixement. No podem demostrar la certesa o la falsedat d'aquesta teoria, ja que estem determinats pel costum, per això parlem de coneixements probables.

Seguidament l'autor posa l'exemple de les dues boles de billar. Hi ha una bola en moviment que es dirigeix cap a una altra que està en repòs. La que està quita se suposa que es mourà qual sigui tocada per la bola en moviment. Això ho sabem perquè en el passat s'ha p

roduït aquest efecte d'aquesta causa. Hume diu que no podem conèixer amb certesa el que passarà al futur, per tant, no ho podrem saber a través de la raó i no parlarem de coneixement cert, sino probable.

- Comparació: Aquesta teoria de Hume es podría comparar amb la de Plató. Hume fa aquesta relació de causea-efecte entre dos coses que són del mateix tipus (dues boles de billar), en canvi Plató feia aquesta relació entre dues coses diferets (idees i coses).

També podem comparar aquest autor amb Descartes. Descartes afirmava que la relació causa-efecte estava comprovada per la raó, per tant proporcionava un coneixement cert, en canvi Hume deia que aquesta relació estava comprovada a través de l'experiència.

Activitat 22: Text 4 de Hume

Relacions d'idees i qüestions de fet

- Idees principals: L'autor parla sobre dos tipus d'enunciats: les relacions d'idees i les qüestions de fet. Els primers depenen de la raó i els altres de l'experiència.

- Títol: Enunciats basats en la raó i en l'experiència.

- Anàlisi: Hume en aquest fragment de l'Investigació sobre l'enteniment humà parla sobre les relacions d'idees i les qüestions de fet. Comença parlant de les relacions d'idees, són aquells enunciats que pertanyen a la Geometria, Àlgebra i Aritmètica. Per tant, és aquell coneixement que prové de la raó, són veritats "a priori". L'autor posa un exemple perquè sigui més entenedor: "tres vegades cinc és igual a la meitat de trenta". Per això aquestes proposicions són necessàries, són així i no poden ser d'una altra manera.

Tot i que Hume és un filòsof empirista, defensa que aquests enunciats que no segueixen el criteri empirista són enunciats necessaris.

Pel que fa a les qüestions de fet, es diferencien de l'anterior atés que aquest coneixement és "a posteriori". També posa un exemple: "que el sol no sortirà demà no és una proposició menys intel·ligible ni implica més contradicció que l'afirmació que sortirà". Ja que no tenim cap certesa que el sol demà torni a sortir, però és probable, ja que en el passat a sortit. Per això no podem demostrar la falsedat de les qüestions de fet, només poden parlar de probabilitat.

- Comparació: Hume té diverses semblances amb Leibniz. Podríem identificar les relacions d'idees de Hume amb les veritats de raó de Leibniz, i les qüestions de fet amb les veritats de fet.

Per veure gràficament les semblances que mantenen aquests dos autors cliqueu en el link.