- Idees principals: L'autor parla sobre dos tipus d'enunciats: les relacions d'idees i les qüestions de fet. Els primers depenen de la raó i els altres de l'experiència.
- Títol: Enunciats basats en la raó i en l'experiència.
- Anàlisi: Hume en aquest fragment de l'Investigació sobre l'enteniment humà parla sobre les relacions d'idees i les qüestions de fet. Comença parlant de les relacions d'idees, són aquells enunciats que pertanyen a la Geometria, Àlgebra i Aritmètica. Per tant, és aquell coneixement que prové de la raó, són veritats "a priori". L'autor posa un exemple perquè sigui més entenedor: "tres vegades cinc és igual a la meitat de trenta". Per això aquestes proposicions són necessàries, són així i no poden ser d'una altra manera.
Tot i que Hume és un filòsof empirista, defensa que aquests enunciats que no segueixen el criteri empirista són enunciats necessaris.
Pel que fa a les qüestions de fet, es diferencien de l'anterior atés que aquest coneixement és "a posteriori". També posa un exemple: "que el sol no sortirà demà no és una proposició menys intel·ligible ni implica més contradicció que l'afirmació que sortirà". Ja que no tenim cap certesa que el sol demà torni a sortir, però és probable, ja que en el passat a sortit. Per això no podem demostrar la falsedat de les qüestions de fet, només poden parlar de probabilitat.
- Comparació: Hume té diverses semblances amb Leibniz. Podríem identificar les relacions d'idees de Hume amb les veritats de raó de Leibniz, i les qüestions de fet amb les veritats de fet.
Per veure gràficament les semblances que mantenen aquests dos autors cliqueu en el link.
No hay comentarios:
Publicar un comentario