Activitat 11: Text núm. 15 de Aristòtil

Moviment i deducció del primer motor immòbil



- Idees principals: En aquest text, l'autor ens parla de que hi ha un primer motor que mou sense ser mogut.

- Títol del text: Origen del moviment


- Anàlisi del text: Aristòtil, en aquest text, ens explica la seva teoria sobre el primer motor immòbil. Diu que un motor mou a un altre, i aquest a un altre i així de manera infinita o que per què hi ihagi moviment han d'haver-hi diferents intermediaris. Seguidament, l'autor ens posa l'exemple de la mà que mou el bastó, aquest mou la pedra... Per tant. arriba a la conclusió que ha d'haver un primer motor immòbil que mogui sense ser mogut, ja que no pot existir una sèrie infinita de motors.


- Comparació: Podem comparar la teoria aristotèlica amb la de Zenó d'Elea, que creia que per passar d'un punt a un altre havia de recòrrer infinites meitats, per tant el moviment era impossible.

Activitat 10: Llibre VII de la República

- Idees principals: Aquest diàleg entre Glaucó i Sòcrates parla sobre la ciutat i que en aquesta estaquen la temprança i la justícia.

- Títol del text: La ciutat filosòfica

- Comentari: La República de Plató correspon a l'època de maduresa on escriu diàlegs dogmàtics i és un dels llibres més importants de la filosofia. Sòcrates i Glaucó parlen de que la ciutat es redueix a temprança i justícia, i que un depèn de l'altre. Descriuen la temprança com el domini de plaers i emocions, fa que aquests plaeres ens esclavitzin per tant cal dominar les passions. En una ciutat quan la bondat domina sobre la maldat la polis està temperada per tant hi ha justícis, en canvia quan domina allò dolent per sobre d'allò bo la ciutat serà esclava.

Aquest text parla sobre la justícia i temprança que són unes de les virtuts de Plató. Plató en aquesta afirma que vol aconseguir el bé comú.

Activitat 9: Text 11 de Plató

- Idees principals: És un diàleg entre Sòcrates i Glaucó en el qual diuen que els veritables filòsofs són aquells que arriben a la veritat i al món intel·ligible.
Aquest text parla sobre les dues parts en que podem dividir el coneixement: opinió i ciència

- Títol del text: Els veritables filòsofs.

- Comentari: La República de Plató pertany a la seva etapa de maduresa i és un dels llibres més importants de la filosofia. Aquest diàleg entre Sòcrates i Plató comença parlant de que els filòsofs són els únics coneixedors de la veritat i del món de les idees. Segueix dient que poques persones són coneixedores de veritats universals i de les idees, únicament coneixen aquests aspectes els filòsofs. Per tant acaba dient que els filòsofs són coneixedors del saber, i aquells que només veuen les coses en si i no la idea de les coses sensibles diuen que només opinen.

- Comparació: Plató afirma que hi ha quatre graus de coneixement: conjectura, creença, pensament discursiu i pensament intuitiu. Podem comparar la teoria del coneixement de Plató amb les dues vies de recercat de Parmènides: la via de la opinió ens permet arribar al món sensible i la via de la veritat ens mostra el món de les idees.




Aproximadament al minut 7 parla sobre el mon de les idees.

Activitat 8: Text 8 de Plató

- Idees principals: En aquest diàleg entre Parmènides i Sòcrates parla sobre que si es pot fer una diferenciació de les coses en sí i de les idees, és a dir, si podem separar el món sensible del món intel·ligible.

- Títol: Separació de les coses i les idees.

- Comentari: Aquest diàleg pertany a l'etapa de vellesa i sotmet la seva teoria a l'autocrítica. Sòcrates representa al Plató de l'època de maduresa i Parmènides al Plató vell.
Parmènides li pregunta que si quan parlem es pot separar la cosa en sí de les idees i contesta que sí. També li pregunta que si en la bellesa, la justícia, la bondat i en altres coses similars si les idees són sempre iguals i Sòcrates torna a respondre que sí. Però finalment Plató admeteix que a vegades s'ha trobat amb alguna dificultat alhora de dir el que ha afirmat anteriorment: que d'un objecte podem separar la cosa en si i les idees.

Activitat 7: El mite de la caverna

Plató emprén una conversa amb Glaucó per del coneixement de l'ésser humà. Mitjançant aquest diàleg, Plató ens explica l'existència de dos mons: el món de la idees (món intel·ligible) i s'arriba gràcies a la separació de les coses sensibles de les que són reals i el món de les coses (món sensible) del qual es pot arribar a conèixer per mitjà de les sentits.
El mite parla sobre uns homes estan encadenats en una caverna des de que van nèixer i només poden estar-se quiets, únicament mirant cap endavant. Darrere d'aquests, observem llum d´un foc. De sobte, uns homes transporten objectes. Hi ha uns homes que romanen en silenci lligats i creuen que l'autèntica realitat és la que veuen a l'interior de la caverna (ombres, imatges). Un dels homes és alliberat i surt de la caverna. Al'exterior veu les ombres reflectides a l'aigua, la llum del Sol... i finalment s'acostumaria a mirar els objectes mateixos i a la fi descobriria la realitat i el què les coses són. El pressoner alliberat ha de tornar a entrar a la caverna i ho explica tot als seus companys i aquests es pensen que està boig, i si s'atreveix a alliberar-los de la caverna el matarien, per tant els pressoners actuen com a ignorants perquè desconeixen el que hi ha a l'exterior.


En aquest mite, Plató introdueix una sèrie de símbols que s'aproximen a la realitat.Relaciona els presoners amb els éssers humans i amb les seves capacitats cognocitives,les ombres estan relacionades les aparences que ens aporten els sentits, les coses naturals que els presoners no veuen perquè es troben dins la caverna estan relacionades amb el món de les idees, la idea del bé està representada pel Sol, el presoner que s’allibera i accedeix al món real, representa el filòsof que es l'únic que aconsegueix arribar a les idees abans de morir.

Activitat 6: Text 5 de Plató

- Idees principals: És un text de Plató, on parla Plató però el protagonista és Sòcrates. En el diàleg Plató fa preguntes a Cebes sobre si es necessari que les coses canviïn, i aquest respon que les coses sempre es mantenen igual.

- Títol: El canvi de les coses.

- Comentari: Aquest text és un diàleg dogmàtic que pertany a l'etapa de maduresa de Plató. En aquest Plató li pregunta a Cebes que si la realitat en sí mateixa es presenta sempre igual o si canvia. També parla de la bellesa, i li pregunta que si aquesta o cadascuna de les realitats canvien o sempre tenen la mateixa forma. Posa un exemple: quan parlem de bellesa, per a uns aquest concepte és d'una manera concreta per a altres és diferent. Finalment Cebes respon i diu que es necessari que la realitat es presenti sempre igual.

- Comparació: Plató explica la teoria de les idees que diu que hi ha una veritat universal, tal com defensava també Sòcrates. Aquesta teoria la podem comparar amb la dels sofistes, ja que creien que no existia una realitat en sí mateixa.

Activitat 5: Text 1 de Plató

- Idees principals: Aquest text de Plató parla de les calúmnies. Aquells que es pensen que són savis, no ho són. En canvi, Sòcrates si que ho és però pretén arribar a la saviesa.

- Títol del text: L'aparent savi.

- Comentari del text: Aquest text utilitza el mètode socràtic, que consisteix en un diàleg dividit en ironia i maieutica, però en aquest text parla més de la ironia.
Sòcrates vol trobar l'origen de la calúmnia. Sòcrates no es considerava ni molt ni poc savi, però en canvi el déu deia que era el més savi de tots. Per tant, Sòcrates volia investigar el que li va dir el déu i va anar a un home pensant qu amb ell trobaria la veritat. L'home semblava savi, però no ho era i s'ho va dir. Sòcrates li va dir que ell era més savim per tant va ser odiat per ell i la gent que estava present. També va parlar amb un altre home que semblava ser més savi, va fer el mateix procés que amb l'anterior i va passar el mateix; que no era savi encara que els altres ho pensesin. Finalment es va fer un altre enemic a causa de dir la veritat.

Activitat 4: Diferències entre Anaxàgores, Empèdocles i atomistes.

L'única semblança que hi ha entre tots tres es que són pluralistes, és a dir, que defensen que hi ha més d'un proncipi.
Empèdocles en la seva teoria parla dels quatre elements (aire, foc, terra i aigua), Anaxàgores de les homeomeries i els atomistes (Leucip i Demòcrit) parlaven dels àtoms.

Empèdocles defensava que els quatre elements eren les arrels de tot. Els éssers vius apareixien quan els quatre elements s'unien i morien quan se separaven. Aquest també àrlava de l'amor i l'odi.

Anaxàgores pensava que hi havia d'haver una unitat originària en que hi és tot i que els éssers es componen d'unes llavors que va anomenar homeomeries. També parla del nôus (intel:lecte que dóna moviment al cosmos).

I per últim els atomistes deien que els àtoms s'assemblaven a l'ésser de Parmènides, ja que són eterns, immutables i no es perceben a través dels sentits, sinó de la ment.

Activitat 3: Comentari de text Parmènides 7

- Idees principals: En aquest text Parmènides parla sobre l'ésser i el no-ésser afirmant que l'ésser és.

- Títol del text: El que és i el que no és.

- Comentari: L'autor comença afirmant que l'ésser és, que existeix, que no pot no ser. També diu que és immòbil, que no pot morir i que és únic. Seguidament es pregunta que si això no fos cert quin seria el seu origen i com s'hauria originat. També diu que cap cosa no pot originar-se ni destruir-se. Per tant la conclusió a la qual arriba Parmènides és que l'ésser és i el no ésser no és.

- Comparació: Parmènides defensa que l'ésser és únic, no canvia i és etern. Aquesta teoria la podem comparar amb la d'Heràclit que defensa que tot està en un canvi continu.

Activitat 2: Comentari de text d'Heràclit i Parmènides

Text d'Heràclit nº12

- Parla del foc com a arkhé (principi de totes les coses) i també diu que aquest focsimbolitza canvi, s'encén segons el lógos i s'apaga segons el lógos, que és allò comú a totes les coses (raó).

Text de Parmènides nº5

- L'autor defensa la seva filosofia de l'ésser i el no-ésser i diu que és el mateix pensar que ésser. Parmènides parla sobre la via de la veritat i la de la opinió i defensa la de la veritat, que parla de la raó(ens mostra el tot i no canvia) i nega tota validesa dels sentits. Diu que les persones es deixen portat per la opinió i no per la veritat. Finalment pensa que no es pot passar de l'ésser al no-ésser i que per als que es deixen portar pels sentits i per la raó consideren que l'ésser i el no-ésser és el mateix.

Comparació

- Aquests dos autors defensen idees totalment contràries. Heràclit deia que tot està en un estat de perpetuu flux i l'arkhé és el foc, ja que s'identifica amb la destrucció i amb la creació. En canvi Parmènides defensa que hi ha un únic ésser que no canvia, que és etern, present continu i immòbil.

Activitat 1: Comentari de text (pàg. 11)

- Idees principals: En aquest fragment l'autor comença parlant del terme ápeiron, ja que diu que d'on naixem trobem també la destrucció del món.

- Títol: L'ápeiron posa els límits.

- Comentari: L'autor ens explica que tot comença i tot acaba, tots naixem per, finalment, morir. Anaximandre es refereix a l'ápeiron, ja que abans de néixer i després de morir tot és il·limitat, per tant a partir de l'ápeiron apareixen els límits. I acaba el fragment esmentant les penes i injustícies que hi ha al món.

- Comparació: Podem comparar a Anaximandre amb Tales de Milet. La única cosa que tenen en comú es que tots dos són monistes, però Tales de Milet defensa que l'aigua és el principi de tot, en canvi, Anaximandre defensa l'ápeiron i introdueix aspectes de la moral.

COMENÇA 2n BATXILLERAT

Activitat 31

Power Point (Tema 11)

Aquest és el power point del Tema 11 titulat La construcció filosòfica de la ciutadania, que és un tema que parla de la ciutadania, els diferents drets...

La construcció filosòfica de la ciutadania

View more presentations from piliadri.

Activitat 30

Definicions Tema 10

- Virtut (Homer): s'entèn per excelència, capacitat de sobresortir, fet que dóna un cert poder virtuós.

- Intelectualisme moral: posició filosòfica defensada per Sòcrates, ningú fa el mal expressament. Qui coneix la virtut actua segons ella, qui obra malament ho fa per ignorància.

- Hedonisme: teoria representada per Epicur que identifica el bé moral amb el plaer.

- Eudemonisme: identifica el bé moral amb la felicitat, capacitat d'autorealitzar-se.

- Felicitat: consisteix en desenvolupar l'activitat intel·lectual.

- Virtut moral (Aristòtil): terme mitjà entre dos extrems, l'un per excès i l'altre per defecte.

- Apatia: pau interior, impertobabilitat segons els estoics.

- Simpatia: capacitat de posar-se en el lloc de l'altre segons l'utilitarisme.

- Utilitarisme: teoria que té com a principi ètic fonamental arribar al major nombre de felicitat pel major número de persones.

- Aritmètica dels plaers: el plaer es pot mesurar i tots són igual en qualitat, segons Bentham.

- Ètica deontològica: iniciada per Kant diu que la moral s'ha de basar en un deure i no en una finalitat.

- Imperatiu hipotètic: ordres que obliguen només a les persones que volen aconseguir un fi. Si vols B fes A.

- Imperatiu categòric: ordres que obliguen de forma universal i incondicional. Fes A.

- Dignitat humana: Els éssers humans som autònoms i hem de ser tractats com un fi, no com un mitjà.

- Intuicionisme dels valors: els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d'una facultat anomenada intuïció emocional, que els capta a priori.

Activitat 29

Comentari de text pàg. 197

- Idees principals: L'autor ens parla dels plaers per ser feliços. També parla del dolor, que hi ha dolors que no han d'evitar-se, perquè sinó després no aconseguiriem el plaer. Per tant l'autor ens explica que hem de calcular els plaers i els dolors per així aconseguir la felicitat.

- Títol del text: Plaer, el bé primer

- Anàlisi: Aquest text està escrit per Epicur i s'anomena Carta de Meneceu. L'autor comença explicant que tot el que fem ho fem per no tenir dolor en el cos ni a l'ànima, és a dir per ser feliços. Seguidament ens explica en la frase següent "el plaer és principi i culminació de la vida feliç" que el plaer es ho principal a la vida, és a dir, que si tens plaer ets feliç, per tant això és el més important, ser feliç. Segueix dient que jutgem els plaers, per això no escollim tots els plaers, ja que hi ha alguns que en són una molèstia. També explica que ens agraden alguns dolors, ja que després de patir aquests sentim més plaer, per tant hi ha dolors que són inevitables.

Finalitza el text dient que no tot plaer es pot elegir, igual que no tot dolor es pot evitar.

- Comparació: Epicur defensa en aquest text la felicitat com a plaer, és a dir, l'hedonisme. Però concretament l'epicureisme. Aquesta teoria consisteix en un gaudi ben calculat, és a dir, organitzar la pròpia vida calculant quins plaers són més intensos i duradors, quins comporten més dolor i quins es distribueixen millor al llarg de la vida.

Aquesta teoria la podem comparar amb la de l'utilitarisme que té com a objectiu principal arribar al major nombre de felicitat per al major número de persones.

Activitat 28

Com podem concebre la felicitat?

Jo crec que per ser feliç em conformo amb poca cosa, assolir els propis objectius. Però no seré feliç només quan els hagi assolit, sinó que pel camí que segueixi per arribar a aquests també faré diferents accions que em portin cap a la felicitat. Per tant puc dir que ara mateix sóc feliç, encaraque tinc algunes preocupacions com els estudis, però gràcies a aquests acopnseguiré el meu ojectiu principal.
Finalment cal dir que no sabria dir totes aquelles coses que hem fan feliç, ja que som moltes, i jo crec que a vegades em conformo amb poques coses i amb qualsevol cosa sóc feliç, però també a algunes coses sense adonar-me'n no li dono importància a les coses quotidianes.


A continuació poso un video on escoltareu una canço que parla de la felicitat.

Activitat 27

Preguntes sobre el documental de Sartre


1.A quin corrent filosòfic pertany?
A l’existencialisme.

2.Quina concepció de la llibertat defensa?
La llibertat total.

3.On va estudiar?
A l’Escola Normal Superior de Paris.

4. Quin és el nom de la seva dona?
Simmone de Beauvoir

5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
Husserl, Heidegger.

6.Què vol dir que l'existència es contingent?
Que naixem per casualitat, no hi ha una raó de vida.

7.Títol de la seva primera novel•la important.
La nàusea.

8.L'exsistència humana te sentit segons Sartre?
No, és l’ésser humà qui l'ha de donar.

9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
Què és la metafísica?

10.Títol de la revista de Sartre
Les temps modernes

11.Quina posició sobre Dèu té Sartre?
Si Déu existeix, l'home no és lliure. Si l'home és lliure, Déu no existeix.

12.Què significa que l'infern són els altres?
Que no ens podem alliberar mai de la mirada dels altres.

13.Títol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Crítica de la raó dialèctica.

14.En quin any va rebre el premi Nobel? Per què el va rebutjar?
1964, al donar-li el premi li perdonaven els pecats i Sartre considerava que no l'havien de perdonar de res.

15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
Perquè defensava les seves pròpies idees i luitava contra l'opressió.

16.Com es titulava el diari extremista que va dirigir?
Le causa du Peble.

17.Què significa la revolució perpetua?
Que era una revolució constant, sense fi.

18.Què opinava sobre el terrorisme?
Considerava que era la bomba atòmica dels pobres.

19.Què vol dir pensar sobre un mateix?
Posar en dubte tot allò que has rebut per educació.

20.Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
Era un guia moral de la població.

Activitat 26

Redacció: Tira còmica pàg. 193



La nena entra a la tenda on fan claus en busca d'aquella clau que la portés a la felicitat, però l'home que l'atèn li demana el model per fer-ho, per això la nena pensa la frase següent: "vellet astut".

Aquesta vinyeta ens mostra que no existeix cap clau, ni cap cosa per aconseguir la felicitat absoluta i per sempre. Igual que en aquesta vinyeta, moltes persones van en busca de la felicitat, però quan es pregunten com aconseguir-la apareixen diverses discrepàncies. Però podem trobar tres respostes: per ser feliç has d'assolir les metes pròpies proposades, valer-te per tú mateix i experimentar el plaer i aconseguir evitar el dolor.

Per tant, depèn de la persona el que farà per aconseguir ser feliç, però haurà d'intentar realitzar una de les respostes anteriorment esmentades.

Activitat 25

Definicions Tema 9

- Temperament: Conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.

- Amoral: no tenir sentit moral, no distingir entre el bé i el mal.

- Consciència moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal.

- Responsabilitat: capacitat de respondre dels nostres actes.

- Llibertat externa: manca de coacció externa.

- Llibertat interna: manca de coacció interna.

- Condicionament: absència de llibertat absoluta i total conservant la llibertat suficient per ser responsable dels propis actes.

- Raó Universal: llei que regeix l'universa que implical'exiatència del destí.

- Predestinacionisme: teoria que defensa que tot està predestinat, és a dir, que Déu ha determinat tot des del principi per tant, no hi ha marge per a la llibertat.

- Monisme Fisicalista: redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.

- Principi de causalitat: principi del determinisme físic, tota causa segueix un efecte i tot efecte una causa.

- Determinisme genètic: causes en les nostres actuacions que venen en la dotació genètica de cadascú de nosaltres.

- Vulició: acte de la voluntat.

- Indeterminisme: defensa que l'ésser humà és lliure i no està determinat.

- Existencialisme: teoria filosòfica que defensa que l'existència és anterior a l'essència.

- Autonomia moral: jo em dono la llei moral a mí mateix.

- Nivell preconvencional: la persona tñe per just el que satisfà els seus interessos.

- Nivel convencional: fem allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat.

- Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

- Ètica de l'atenció o de la cura: té en compte el treball dels altres .

- Principi de responsabilitat (Hans Jonas): hem de respectar el nostre entorn per deixar el món el menys pitjos del que l'hem trobat.

Activitat 24

Un dilema hipotètic

A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:
- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.
Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona.

PREGUNTES:


1. Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Jo crec que si, perquè sinó la seva dona morirà, i sinó pot aconseguir-ho d'una altra manera doncs ho haurà de robar.

2. Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?
Encara que no estimés a la seva dona l'hauria de robar, per toto el que ha passat amb ella i per l'afecte que li hauria de tenir. Esclar que el que li passa a la seva dona no és per culpa seva, ja que té càncer.

3. Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?
Sí perquè s'està morint i encara que no l'estimi l'ha d'ajudar, ja que sempre han estat junts.

4. Si suposem que la persona malalta no és la seva dona sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
No l'hauria de robar, ja que en Heinz no coneixeria a l'estrany, per tant no sabria que estaria patint una malaltia. A més en el cas de que ho sapigués no ho hauria de fer, ja que no el coneix com a la seva dona, ja que no és el mateix que mori un desconegut que la teva dona.

5. La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
Jo crec que sí, perquè si està a les teves mans salvar-li la vida a una persona ho has de fer.

6. El fet que Heinz robi contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar en contra de la llei?
En aquest cas ho fa per salvar a la seva dona, per tant no crec que sigui dolent ja que ho fa per aconseguir el medicament iaquesta és la única solució que té.

Activitat 23

Valoració personal del text de Sèneca (pàg 183)

En aquest text Sèneca defensa que som lliures però estem condicionats per diversos factors, com per la natura. Ja que nosaltres som lliures d'escollir el que volem fer, quan ho volem fer, però estem determinats per certs factors que no podem canviar com soón la gènetica. Per molt lliures que siguem no podem canviar els nostres gens. Però Sèneca també ens diu que no ens hem de deixar dominar ni ser esclaus de ningú ni de res. Perquè pots estar condicionat per l'entorn social, però has de triar el que tu vols sense que aquests decideixin per tu.

Activitat 22

Comentari pàg 183




- Idees generals: En aquest text Sèneca defensa que l'home és lliure, per tant l'home es el creador de la seva pròpia vida.



- Títol del text: L'home és inexpugnable



- Anàlisi del text: En aquest text de Sèneca extret De la vida bienaventurada, ens parla que l'home es artífex de la seva pròpia vida, és a dir, que cada persona és el creador de la seva vida. Continua dient que viure feliçment és viure d'acord amb la natura, però això no significa que aquesta es pugui canvair.

Com diu a la frase "no sotmetre's a la servitud ni al domini de les coses estranyes", vol dir que no hem de ser esclaus de les coses ni que res ens ha de dominar que hem de ser autònoms, autosuficients.



- Comparació: Sèneca defensa la teoria del condicionament. Una persona que està condicionada no té llibertat absoluta i total, però té la llibertat suficient per saber-se responsable dels propis actes.

Aquesta teoria la podem comparar amb la determinació, que aquesta teoria nega la possibilitat de ser lliure. Hi ha diferents tipus de determinisme: el cosmològic (existeix el destí), el teològic (estem predestinats) ...

Activitat 21

Existeix el destí o som lliures?

Jo no crec en el destí, ja que penso que no hi ha res escrit sobre el meu futur ni sobre el que ha de passar en la meva vida. Si cregués en el destí, fes el que fes, sempre estaria escollint allò que el destí hagués imposat, per tant no podria escollir el que jo volgués, no seria lliure. Per això crec que sóc lliure, que puc escollir el que vull fer i el que més em convingui. Encara que penso això, també se que estic determinada per diversos factor com les lleis i normes, els meus pares... Però en general, encara que estigui determinada puc escollir el que vull fer, on ho vull fer... Per exemple, jo estic fent batxillerat perquè jo ho he decidit, perquè podria estar fent un mòdul o treballant.
En conclusió, jo no crec que el meu destí estigui escrit, ja que segons com actui serà el meu futur.

Activitat 20

Què no es pot expressar amb paraules?

Jo penso que hi ha algunes coses que no es poden expressar amb paraules, com per exemple un sentiment. El que jo sento per una persona no ho puc expressar amb paraules, sinó amb fets. També ho puc expressar amb paraules, però a vegades es demostra més amb una mirada o acariciant-la, que amb paraules. Això sol passar quan estàs enamorat d'algú, però tampoc pots expressar el que sent pels teus pares y germans, i moltes vegades ho demostres amb actes de disponibilitat, o mostres d'afectivitat.
Es clar que hi ha moltes coses que únicament es poden expressar amb paraules, però a vegades el que sents cap a una persona no cal dir-s'ho.

Activitat 19

Pàg 139 Doc 2

- Idees principals: Segons l'autor, l'home viu envoltat del llenguatge, el mite, l'art, etc i ha d'aprendre a conviure amb ells. A més, creu que a mesura que va avançant l´activitat simbòlica, retrocedeix la realitat física, ja que no pot veure aquesta.

- Títol del text: La importància que té l'activitat simbòlica.

- Anàlisi del text: L'autor diu "el mite, l'art, la religió formen els fils que teixeixen la xarxa simbòlica", és a dir, que tots els elements esmentats són essencials per conèixer la cultura. A més afirma que l'home no viu en un univers físic, sinó que també, en un univers simbòlic on hi ha llenguatge, mites, art, etc. Tot això forma la cultura, que és imprescindible per sobreviure en la societat. Finalment diu que l'home no pot conèixer ni veure res si no és a través d'aquests símbols.

Activitat 18

Pàg 133 act 3

- Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva: això correspon a una persona que defensa el relativisme cultural i és racista. Ja que la gent racista opinen que la millor manera de preservar una cultura és no barrejar-les.

- Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida: aquesta afirmació també l'ha dita una persona que defensa el relativisme cultural, però en aquest cas recau en la paràlisi cultural que afirma que el més important conservar les tradicions.

- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu: això ho afirma una persona que defensa el relativisme cultural, però hi ha una separació entre cultures, no tenen interés a establir contacte.

- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres!: aquesta persona mostra actituds xenòfobes, sent rebuig als immigrants.

- És impossible entendre's amb els paios: aquesta afirmació es defensada per una persona que mostra xenofòbia o un racista, en tots dos casos rebutja als immigrants.

- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?: aquest enunciat ha sigut esmentat per una persona que defensa l'etnocentrisme, se sent superior a les altres cultures. Pot manifestar actituds xenòfobes i racistes.

Activitat 17

Què podem fer per conviure amb altres cultures?

Des del meu parer, crec que el principal que s'ha de fer és respectar l'altre cultura, i així, intentar comprendre-la. Per intentar conviure amb una altra cultura diferent a la nostra, primer ens hem d'endinsar en ella, per veure les tradicions, costums... i així podrem conèixer-la millor.
Un cop això doncs s'ha de respectar la cultura aliena, ja que nosaltres també volem que respectin la nostra, i a més, és una altra cultura diferents, i cada cultura té les seves coses bones.

Molts cops critiquem o no acceptem una cultura, perquè no la coneixem del tot bé, però possiblement el que per a nosaltres no és acceptable per a la cultura aliena ho és. Per exemple nosaltres a la nostra cultura no acceptem que l'home es pugui casar amb més d'una dona, en canvia a altres cultures està acceptat, per això ho veuen bé. Però hi ha molts cops que hi ha coses que s'accepten i encara que pertanyin a la nostra cultura no estan bé.

Activitat 16

1) Comentari de text (pàg 129 DOC 5)


- Títol: La cultura és un eixamplament de la vida.

- Idees principals: Diu que la cultura l'aprenem a la societat, que és la manera de viure d'un poble i que un conjunt de persones l'han creada mitjançant diferents elements. A més diu que la cultura forma part de les nostres vides.

- Anàlisi del text: Aquest text d'Ashley Montagu diu que la cultura és una manera de viure dins d'una comunitat que l'han creada mitjançant les seves idees, idiomes, sentiments... que és la manera de situar-nos al món. L'home s'educa a través de la cultura i és un eixamplament de la vida, és a dir, que aquesta forma part de la nostra vida, no s'imposa a aquesta.
Per tant ens presenta la cultura com unab eina per relacionar-nos amb el món, i a més, ens permet controlar i destruir la natura, ja que no només és una cultura creadora.

- Comparació: La cultura és un conjunt d'artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a propi. Aquesta definició la podríem comparar amb la de subcultura i contracultura. A la subcultura les persones participen a la cultura però no la viuen de la mateixa manera. I la contracultura és un moviment de la rebel·lió contra la cultura majoritària que hi ha en un lloc determinat.


2) Samuel P. Huntington
Va néixer el 18 d'abril de 1927 a Ciutat de Nova York, a l'estat homònim dels Estats Units. Es graduà amb distinció a l'edat de 18 anys per la Universitat de Yale, serví a l'exèrcit estatunidenc, obtingué el grau de màster per la Universitat de Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on començà a impartir classes a l'edat de 23 anys. Fou membre del departament de Govern de Harvard des de 1950 fins el dia de la seva mort.
El seu primer llibre important, The Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations (1957), desencadenà una gran controvèrsia quan es publicà, però actualment està considerat com el llibre més influent de les relacions civil-militars d'Estats Units. Esdevingué famós amb Political Order in Changing Societies (1968), un treball que qüestionava el punt de vista dels teòrics moderns que sosté que el progrés econòmic i social produeix democràcies estables en països recentment descolonitzats. Com a conseller del Departament d'Estat dels EUA durant el mandat de Lyndon B. Johnson, i tal i com publicà en un article de l'any 1968 a la revista Foreign Affairs, era partidari dels bombardeigs sobre la població rural de Vietnam del Sud per tal de fer-la desplaçar cap a les ciutats, i així deixar aïllada la guerrilla del Viet Cong. Va ser coautor de l'informe The Crisis of Democracy: On the Governability of Democracies, publicat l'any 1976 per la Comissió Trilateral. Durant el 1977 i el 1978 amb l'administració de Jimmy Carter, fou el coordinador del Pla de Seguretat de la Casa Blanca per al Consell de Seguretat Nacional.
Morí el 24 de desembre de 2008 a la localitat de Martha's Vineyard, a l'estat de Massachusetts, quan tenia 81 anys. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.

Activitat 15

Pàg 130 Doc 6


- Idees principals: La ciutat és una manera de que les persones és relacionin, en aquesta hi ha una diversitat cultural, ja que hi ha gent de diverses cultures.

- Títol per al text: Civitas, encreuament d'idees.

- Anàlisi del text: Comença dient que la ciutat és nu instrument que fa que la gent es relacioni entre elles i amb les diferents cultures que poblen a la ciutat. Seguidamen diu "la ciutat és un encreuament d'idees i magatzem de mitjans", es refereix a que com hi conviuen persones de diferents cultures, grup social o ètnic, hi ha moltes formes de vida, de pensar, d'actuar... Per això mateix diu la frase "el seu lema és la varietat i l'intercanvi", perquè gràcies a les diferents cultures podem intercanviar idees, podem aprendre diferents costums i tradicions...

- L'autor d'aquest text és Luis Racionero. En aquest link està la seva pàgina web.

Activitat 14

Pàg 92 Doc 14

- Idees principals: L'autor arriva a la conclusió que a través d'un enunciat cert podem arribar a un enunciat fals universal, per tant no podem verificar els enunciats universals però si refutar-los.

- Títol del text: Falsedat dels enunciats universals.

- Anàlisi del text: L'autor, Karl Popper, diu "admetré un sistema entre els científics i empírics si és susceptible de ser contrastat per l'experiència", és a dir que a l'hora de comparar-lo amb la realitat ho poguem fermitjançant la nostra experiència. Continua explicant que acceptarà un sistema negatiu que a través d'aquest pugui refutar mitjançant l'experiència quelcom sistema científic empíric. Finalment acaba dient que és possible extreure la falsedat d'enunciats univerals dels enunciats certs.

- Comparació: Karl Popper critica el raonament inductiu i defensa la proposta falsacionista, que diu que a partir de la falsedat d'enunciats singulars es podem concloure deductivament la falsedat d'enunciats universals. Ho podem comparar amb altres concepcions de la ciència com l'inductivisme, que defensa que el coneixement és objectiu, cert i fiable i que el que no pot confirmar-se empíricament no és científic i està mancat de sentit.

- Biografia: Va néixer el 28 de juliol de 1902 a Viena, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongarès però que avui en dia és la capital d'Àustria, en una família de religió jueva convertida al protestantisme. Va començar la seva carrera com aprenent ebenista, però posteriorment va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, en la qual es va doctorar l'any 1928. L'any 1929 inicià la seva activitat docent en aquesta universitat com a professor de matemàtiques i física. Sovintejava el Cercle de Viena (neopositivista) sense arribar mai a entrar-hi. El seu pensament va ser influenciat per les seves lectures de Gottlob Frege, Alfred Tarski i Rudolf Carnap. L'ascens del nacionalsocialisme a Àustria va dur finalment a la dissolució del Cercle de Viena. L'any 1936 el seu fundador Moritz Schlick va ser assassinat per un estudiant, la qual cosa fou obertament celebrada per la premsa propera al nacionalsocialisme. El 1937, després de la presa del poder pels partidaris d'Adolf Hitler, Popper, davant l'amenaçadora situació política, es va exiliar a Nova Zelanda, després d'intentar en va emigrar als Estats Units d'Amèrica i Gran Bretanya. Enrere va deixar a tota la seva família, incloent-hi la seva mare malalta; en total 16 familiars de Popper van ser assassinats pels Nazis. El 1937 va acceptar una proposició de professor associat a Christchurch, on va restar durant tota la Segona Guerra Mundial. El 1945 va tornar a Europa per instal·lar-se a Londres on va exercir de professor de lògica i de metodologia de les ciències a partir d'una proposició de Friedrich August von Hayek, professor a la London School of Economics and Political Science (LSE). Aquell mateix any adquirí la nacionalitat britànica. El 1969 es va retirar de la vida acadèmica activa, passant a la categoria de professor emèrit, a pesar de la qual cosa va continuar publicant fins a la seva mort, esdevinguda el 17 de setembre de 1994 a l'East Croydon de la ciutat de Londres. Nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit l'any 1965, també fou membre de la Societat Mont Pelerin, comunitat d'estudis fundada per von Hayek per promocionar una agenda política liberal, i de la Royal Society de Londres. El 1989 fou guardonat amb el Premi Internacional de Catalunya, en la seva primera edició i concedit per la Generalitat de Catalunya.