Activitat 14

Pàg 92 Doc 14

- Idees principals: L'autor arriva a la conclusió que a través d'un enunciat cert podem arribar a un enunciat fals universal, per tant no podem verificar els enunciats universals però si refutar-los.

- Títol del text: Falsedat dels enunciats universals.

- Anàlisi del text: L'autor, Karl Popper, diu "admetré un sistema entre els científics i empírics si és susceptible de ser contrastat per l'experiència", és a dir que a l'hora de comparar-lo amb la realitat ho poguem fermitjançant la nostra experiència. Continua explicant que acceptarà un sistema negatiu que a través d'aquest pugui refutar mitjançant l'experiència quelcom sistema científic empíric. Finalment acaba dient que és possible extreure la falsedat d'enunciats univerals dels enunciats certs.

- Comparació: Karl Popper critica el raonament inductiu i defensa la proposta falsacionista, que diu que a partir de la falsedat d'enunciats singulars es podem concloure deductivament la falsedat d'enunciats universals. Ho podem comparar amb altres concepcions de la ciència com l'inductivisme, que defensa que el coneixement és objectiu, cert i fiable i que el que no pot confirmar-se empíricament no és científic i està mancat de sentit.

- Biografia: Va néixer el 28 de juliol de 1902 a Viena, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongarès però que avui en dia és la capital d'Àustria, en una família de religió jueva convertida al protestantisme. Va començar la seva carrera com aprenent ebenista, però posteriorment va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, en la qual es va doctorar l'any 1928. L'any 1929 inicià la seva activitat docent en aquesta universitat com a professor de matemàtiques i física. Sovintejava el Cercle de Viena (neopositivista) sense arribar mai a entrar-hi. El seu pensament va ser influenciat per les seves lectures de Gottlob Frege, Alfred Tarski i Rudolf Carnap. L'ascens del nacionalsocialisme a Àustria va dur finalment a la dissolució del Cercle de Viena. L'any 1936 el seu fundador Moritz Schlick va ser assassinat per un estudiant, la qual cosa fou obertament celebrada per la premsa propera al nacionalsocialisme. El 1937, després de la presa del poder pels partidaris d'Adolf Hitler, Popper, davant l'amenaçadora situació política, es va exiliar a Nova Zelanda, després d'intentar en va emigrar als Estats Units d'Amèrica i Gran Bretanya. Enrere va deixar a tota la seva família, incloent-hi la seva mare malalta; en total 16 familiars de Popper van ser assassinats pels Nazis. El 1937 va acceptar una proposició de professor associat a Christchurch, on va restar durant tota la Segona Guerra Mundial. El 1945 va tornar a Europa per instal·lar-se a Londres on va exercir de professor de lògica i de metodologia de les ciències a partir d'una proposició de Friedrich August von Hayek, professor a la London School of Economics and Political Science (LSE). Aquell mateix any adquirí la nacionalitat britànica. El 1969 es va retirar de la vida acadèmica activa, passant a la categoria de professor emèrit, a pesar de la qual cosa va continuar publicant fins a la seva mort, esdevinguda el 17 de setembre de 1994 a l'East Croydon de la ciutat de Londres. Nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit l'any 1965, també fou membre de la Societat Mont Pelerin, comunitat d'estudis fundada per von Hayek per promocionar una agenda política liberal, i de la Royal Society de Londres. El 1989 fou guardonat amb el Premi Internacional de Catalunya, en la seva primera edició i concedit per la Generalitat de Catalunya.