viernes, 29 de enero de 2010

Activitat 16

1) Comentari de text (pàg 129 DOC 5)


- Títol:
La cultura és un eixamplament de la vida.

- Idees principals: Diu que la cultura l'aprenem a la societat, que és la manera de viure d'un poble i que un conjunt de persones l'han creada mitjançant diferents elements. A més diu que la cultura forma part de les nostres vides.

- Anàlisi del text: Aquest text d'Ashley Montagu diu que la cultura és una manera de viure dins d'una comunitat que l'han creada mitjançant les seves idees, idiomes, sentiments... que és la manera de situar-nos al món. L'home s'educa a través de la cultura i és un eixamplament de la vida, és a dir, que aquesta forma part de la nostra vida, no s'imposa a aquesta.
Per tant ens presenta la cultura com unab eina per relacionar-nos amb el món, i a més, ens permet controlar i destruir la natura, ja que no només és una cultura creadora.

- Comparació: La cultura és un conjunt d'artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a propi. Aquesta definició la podríem comparar amb la de subcultura i contracultura. A la subcultura les persones participen a la cultura però no la viuen de la mateixa manera. I la contracultura és un moviment de la rebel·lió contra la cultura majoritària que hi ha en un lloc determinat.


2) Samuel P. Huntington
Va néixer el 18 d'abril de 1927 a Ciutat de Nova York, a l'estat homònim dels Estats Units. Es graduà amb distinció a l'edat de 18 anys per la Universitat de Yale, serví a l'exèrcit estatunidenc, obtingué el grau de màster per la Universitat de Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on començà a impartir classes a l'edat de 23 anys. Fou membre del departament de Govern de Harvard des de 1950 fins el dia de la seva mort.
El seu primer llibre important, The Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations (1957), desencadenà una gran controvèrsia quan es publicà, però actualment està considerat com el llibre més influent de les relacions civil-militars d'Estats Units. Esdevingué famós amb Political Order in Changing Societies (1968), un treball que qüestionava el punt de vista dels teòrics moderns que sosté que el progrés econòmic i social produeix democràcies estables en països recentment descolonitzats. Com a conseller del Departament d'Estat dels EUA durant el mandat de Lyndon B. Johnson, i tal i com publicà en un article de l'any 1968 a la revista Foreign Affairs, era partidari dels bombardeigs sobre la població rural de Vietnam del Sud per tal de fer-la desplaçar cap a les ciutats, i així deixar aïllada la guerrilla del Viet Cong. Va ser coautor de l'informe The Crisis of Democracy: On the Governability of Democracies, publicat l'any 1976 per la Comissió Trilateral. Durant el 1977 i el 1978 amb l'administració de Jimmy Carter, fou el coordinador del Pla de Seguretat de la Casa Blanca per al Consell de Seguretat Nacional.
Morí el 24 de desembre de 2008 a la localitat de Martha's Vineyard, a l'estat de Massachusetts, quan tenia 81 anys. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.

miércoles, 27 de enero de 2010

Activitat 15

Pàg 130 Doc 6


- Idees principals: La ciutat és una manera de que les persones és relacionin, en aquesta hi ha una diversitat cultural, ja que hi ha gent de diverses cultures.

- Títol per al text: Civitas, encreuament d'idees.

- Anàlisi del text: Comença dient que la ciutat és nu instrument que fa que la gent es relacioni entre elles i amb les diferents cultures que poblen a la ciutat. Seguidamen diu "la ciutat és un encreuament d'idees i magatzem de mitjans", es refereix a que com hi conviuen persones de diferents cultures, grup social o ètnic, hi ha moltes formes de vida, de pensar, d'actuar... Per això mateix diu la frase "el seu lema és la varietat i l'intercanvi", perquè gràcies a les diferents cultures podem intercanviar idees, podem aprendre diferents costums i tradicions...

- L'autor d'aquest text és Luis Racionero. En aquest link està la seva pàgina web.

lunes, 25 de enero de 2010

Activitat 14

Pàg 92 Doc 14

- Idees principals: L'autor arriva a la conclusió que a través d'un enunciat cert podem arribar a un enunciat fals universal, per tant no podem verificar els enunciats universals però si refutar-los.

- Títol del text: Falsedat dels enunciats universals.

- Anàlisi del text: L'autor, Karl Popper, diu "admetré un sistema entre els científics i empírics si és susceptible de ser contrastat per l'experiència", és a dir que a l'hora de comparar-lo amb la realitat ho poguem fermitjançant la nostra experiència. Continua explicant que acceptarà un sistema negatiu que a través d'aquest pugui refutar mitjançant l'experiència quelcom sistema científic empíric. Finalment acaba dient que és possible extreure la falsedat d'enunciats univerals dels enunciats certs.

- Comparació: Karl Popper critica el raonament inductiu i defensa la proposta falsacionista, que diu que a partir de la falsedat d'enunciats singulars es podem concloure deductivament la falsedat d'enunciats universals. Ho podem comparar amb altres concepcions de la ciència com l'inductivisme, que defensa que el coneixement és objectiu, cert i fiable i que el que no pot confirmar-se empíricament no és científic i està mancat de sentit.

- Biografia: Va néixer el 28 de juliol de 1902 a Viena, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongarès però que avui en dia és la capital d'Àustria, en una família de religió jueva convertida al protestantisme. Va començar la seva carrera com aprenent ebenista, però posteriorment va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, en la qual es va doctorar l'any 1928. L'any 1929 inicià la seva activitat docent en aquesta universitat com a professor de matemàtiques i física. Sovintejava el Cercle de Viena (neopositivista) sense arribar mai a entrar-hi. El seu pensament va ser influenciat per les seves lectures de Gottlob Frege, Alfred Tarski i Rudolf Carnap. L'ascens del nacionalsocialisme a Àustria va dur finalment a la dissolució del Cercle de Viena. L'any 1936 el seu fundador Moritz Schlick va ser assassinat per un estudiant, la qual cosa fou obertament celebrada per la premsa propera al nacionalsocialisme. El 1937, després de la presa del poder pels partidaris d'Adolf Hitler, Popper, davant l'amenaçadora situació política, es va exiliar a Nova Zelanda, després d'intentar en va emigrar als Estats Units d'Amèrica i Gran Bretanya. Enrere va deixar a tota la seva família, incloent-hi la seva mare malalta; en total 16 familiars de Popper van ser assassinats pels Nazis. El 1937 va acceptar una proposició de professor associat a Christchurch, on va restar durant tota la Segona Guerra Mundial. El 1945 va tornar a Europa per instal·lar-se a Londres on va exercir de professor de lògica i de metodologia de les ciències a partir d'una proposició de Friedrich August von Hayek, professor a la London School of Economics and Political Science (LSE). Aquell mateix any adquirí la nacionalitat britànica. El 1969 es va retirar de la vida acadèmica activa, passant a la categoria de professor emèrit, a pesar de la qual cosa va continuar publicant fins a la seva mort, esdevinguda el 17 de setembre de 1994 a l'East Croydon de la ciutat de Londres. Nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit l'any 1965, també fou membre de la Societat Mont Pelerin, comunitat d'estudis fundada per von Hayek per promocionar una agenda política liberal, i de la Royal Society de Londres. El 1989 fou guardonat amb el Premi Internacional de Catalunya, en la seva primera edició i concedit per la Generalitat de Catalunya.