Activitat 17: Text 4 de Descartes

- Idees principals: En aquest text Descartes comença a dubtar de tot per poder trobar la veritat. Diu que no ens poden refiar dels sentits perquè enganyen, ni tampo d'aquelles persones que són expertes en alguna matèria, ja que poden equivocar-se. Finalment, arriba a la conclusió que l'única veritat sergura és "jo penso, doncs jo sóc".

- Títol: El jo com única font de coneixement.

- Anàlisi del text: René Descartes parla del dubte metòdic. Comença explicant que per cercar la veritat primer s'ha de dubtar de tot. Primer va començar a dubtar dels sentits, ja que ens enganyen i no ens mostren la realitat tal com és. Seguidament, va dubtar d'aquells que eren experts en una matèria, ja que a l'hora d'enraonar es podien equivocar, igual que ell mateix. Desprès, va dir que quan dormim somiem, i aquests pensaments són veritables, per tant va suposar que tot allò que havia entrat al seu esperit només havien sigut somnies. Però encara que es que havia esmentat anteriorment fos fals, hi havia una cosa vertadera, el jo, de la qual mai podia dubtar. Per tant, l'autor francès va admetre aquesta teoria com a principi de la seva filosofia.

- Comparació: L'autor és clarament racionalista. Aquesta idea la podem comparar amb la del empiristes, que afirmen que l'origen del coneixement està en els sentits. Un altre filòsof que no comparteix la mateixa opinió és Plató, que afirma que existeixen dues realitats, i només la segona es la vertadera.

Aquest és un video, en el qual s'expliquen els dos corrents comparats anteriorment: racionalisme i empirisme.