- Idees principals: En aquest text l'autor arriba a la conclusió que és una cosa pensant. També parla de l'ànima i el cos, on diu que l'ànima pot existir encara que el cos no existeixi.
- Títol del text: Dualisme del cos i l'ànima.
- Anàlisi del text: En aquest text l'autor ciu que la seva ment percep idees de manera clara i distinta, ja que són diferents entre elles i perquè les pot ditingir clarament. Ell és conscient de la seva existència i diu que únicament és una cosa pensant, per tant, no té extensió sinó que té pensament. El seu cos si que és extens. Per tant diu que el seu cos està separat de la seva ànima, i l'ànima pot viure encara que el cos deixi d'existir.
L'autor en aquest text ens mostra la seva teoria de la substància. Descartes creu que hi ha dues substàncies: pensant i extensa, cadascuna amb el seu atribut corresponent. També exposa la teoria de l'ànima, que creu que l'ànima pot viure encara que el cos deixi d'existir, ja que l'autor creu que l'ànima és lliure i immortal.
- Comparació: Podem comparar la teoria de l'ànima de Plató, ja que aquest creu en el dualisme entre ànima i cos, però Plató creu en la reencarnació. També es pot comparar amb Aristòtil que creu que l'ànima i cos estan units subtancialment. Pel qe fa a la teoria de la substància, Spinoza creia que hi havia una única substància: Déu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario